Montserrat

Ja fa quinze dies que Felip V... –disculpin el lapsus–, que Felip VI va voler fer el seu personal acte de conquesta visitant Montserrat. Només que va haver d’entrar d’amagat i per la porta del darrere. M’estalvio qualificatius. Estic segura que la seva visita no tenia res a veure amb el mil·lenari sinó amb un intent més d’espanyolitzar el relat. Fa segles que els Borbons i els seus acòlits ho intenten però no ho acaben d’aconseguir, al contrari, a cada intent hi ha una resposta de resistència.

Qui és Felip VI per venir-nos a parlar d’identitats excloents? Que revisi la història de l’imperi espanyol i els seus genocidis físics i culturals i que recordi que aquí considerem català a tot aquell que viu i treballa a Catalunya i, no ho oblidem, que vol fer de Catalunya la seva llar. Això de les identitats excloents m’ha recordat el discurs del seu pare de fa més de vint anys quan va dir que el castellà mai ha sigut una llengua d’imposició, sinó de trobada. Que mai s’ha obligat ningú a parlar en castellà, que van ser els pobles més diversos els que van adoptar, per voluntat pròpia, la llengua de Cervantes. Quina barra! El castellà ha sigut imposat per la força de les armes i la repressió. Que m’ho diguin a mi, que soc d’una generació que va estudiar en castellà per obligació des de primària i que aquesta era la llengua obligada a l’escola fins i tot a l’hora de l’esbarjo. Amb les amigues parlàvem en català, és clar, però d’amagat. Quantes vegades vam haver de sentir “Hablad en la lengua del Imperio” o “Hablad en cristiano”!

El més important, però, és que malgrat l’intent de substitució demogràfica i de submissió cultural, som aquí, dempeus, com des de fa segles.

Montserrat ha sobreviscut a qualsevol intent d’imposició des de la seva fundació per l’abat Oliba. És una llàstima que l’abat actual, Manel Gasch, hagi traït els valors del fundador, uns valors espirituals, culturals i nacionals que encara avui en dia formen part del seu llegat. Aquests valors reflecteixen tant el context religiós de l’època com el paper simbòlic que ha tingut la muntanya al llarg de la història de Catalunya. Des del principi, Montserrat, més enllà de la religió, ha esdevingut símbol nacional i cultural per als catalans. Montserrat és espiritualitat, hospitalitat, catalanitat, cultura i saber.

El valor de la catalanitat és un dels pilars fonamentals i més persistents del monestir, especialment rellevant sobretot durant el franquisme, quan va ser refugi de resistència i llibertat. Un bon exemple és la tancada d’uns tres-cents intel·lectuals a mitjans de desembre de l’any 1970, que va donar lloc al primer document polític unitari que es va redactar a Catalunya, a cara descoberta, que denunciava la manca de llibertats democràtiques i nacionals i exigia al règim franquista la commutació de les penes de mort contra militants d’ETA. L’abat d’aquell moment va acollir i va facilitar la sortida de tots els participants i va garantir que només fossin identificats i alliberats, tot i que hi va haver importants represàlies posteriors.

La denúncia de l’Abat Escarré al diari Le Monde el novembre del 1963 és un altre exemple. En aquesta entrevista criticava obertament la dictadura i defensava la llengua i la cultura catalanes. Això li va valer una gran popularitat entre els sectors catalanistes, però també la ira del règim. Franco i el seu govern van pressionar el Vaticà per controlar Escarré, i finalment el van forçar a abandonar el monestir de Montserrat i a exiliar-se a Itàlia. A la seva entrevista deia que allà on no hi ha llibertat autèntica no hi ha justícia, i és el que passa a Espanya. Veient les imatges del dia 23 de la visita dels reis, estic segura que diria el mateix i no daria crèdit a la imatge de l’abat acollint el rei que en el seu discurs del 3 d’octubre del 2017 va validar l’“A por ellos”.

Malgrat els intents d’espanyolització o dels esforços per mostrar normalitat dins l’Estat, la presència important de les forces de seguretat a la muntanya i, malgrat això, el fet que el Borbó hagués d’entrar d’amagat per la porta del darrere demostra, com escrivia fa uns dies Julià de Jòdar a Vilaweb, que som un país ocupat però no acoquinat, per molt que ens vulguin fer creure el contrari. Finalment, la visita dels reis a Montserrat, que havia de ser una humiliació per a nosaltres, gràcies a l’ANC, ho ha sigut per a ells. Un símbol mil·lenari no es destrueix amb covardia ni amb submissió, al contrari, s’enforteix mentre hi hagi algú que planti cara.