i ara què, urbanita?
Sense data de caducitat?
Esperem que aquí no es facin unes primàries com les patètiques de Madrid
Sovint la crítica sobre la ciutat acaba provocant malentesos entre els responsables i els polítics dels afers comuns. Els veïns volem que la cosa funcioni i els que fan les coses les fan com poden o consideren que s'han de fer. Difícil trobar l'equilibri perfecte. Més quan algú es perpetua al poder. Després de tantes dècades al capdavant de Barcelona, gran part de la població només han vist els socialistes. Un acte de normalitat democràtica hauria de ser el canvi, però la voluntat popular o els tripartits ho han impedit. El tripartit va ser una fórmula perversa que va beneficiar el canvi al govern de la Generalitat, però que ha entronitzat de manera perenne els dirigents d'un PSC poc renovat, amb cares massa vistes i polítiques erràtiques. Això per no parlar del tema de les empreses o del funcionariat, que mereixeria un reportatge d'investigació sobre l'endogàmia. Si no vigilem, els socialistes poden arribar a estar més temps davant l'Ajuntament de Barcelona i de moltes altres de les grans ciutats del que van estar els franquistes. És perquè la gent ho vol, d'acord, però la paciència té un límit. I, sobretot, caducitat.
Ells mateixos tenen dubtes sobre el seu candidat per a Barcelona. Algun responsable està disposat a oferir unes primàries, com les patètiques imitacions d'Obama amb què opten a la disputa de la Comunitat de Madrid Tomás Gómez i Trini Jiménez. Enmig de tots els problemes que té el país, en la ruïna, sembla mentida que els polítics arribin a complicar tant les seves dinàmiques. El poder absolut no sé si corromp absolutament, però, amb franquesa, cansa. Cansa tant com les idees escasses de gent que han esgotat el seu missatge i que convindria que es reciclessin i donessin oportunitat als més joves. És un consell que els cedeixo gratuïtament. Per ser professional etern de la política cal viure una mica fora de la bombolla i del que comporta. Els caldria acostumar-se a viatjar en metro i no amb xòfer o en la bicicleta maragalliana.
Una mica d'alternança i de cares noves podria servir per dinamitzar el país. Com va ara, no va bé: s'arrossega.