dos negroni
Té tota la raó, senyor Vilanova!
Hi ha qui està disposat a pagar el que calgui per vins de la Rioja però no per vins catalans
Divendres passat hi havia una impecable carta al director d'aquest diari, firmada per Antoni Vilanova, que es titulava “Riojitis i riberitis”. L'autor feia al·lusió a la letal malaltia que pateixen molts sommeliers catalans –els n'hem parlat diverses vegades, en aquesta columna– i que consisteix a venerar vins de les denominacions d'origen Ribera del Duero i Rioja però considerar de segona categoria les catalanes (o ignorar-les) i, per tant, no tenir-les a la carta. El senyor Vilanova es queixava que havia anat a un restaurant de prestigi de Barcelona i que a la carta de vins hi havia Somontano, Madrid, Toro o Utiel, però que les DO catalanes, excepte la Priorat, hi eren inexistents. Pel que fa als blancs, cap DO catalana, però sí Rueda, Valldeorres o Xile.
Que en un restaurant català no hi hagi vins de DO catalanes t'ha de fer sospitar que el sommelier va fer el curset ahir i que no en té ni idea. Si un presumpte lector et diu que a ell li agraden molt les novel·les franceses (totes, sense distinció) però les americanes, no (totes, sense distinció), només vol dir una cosa: que és burro i ha llegit poc. Però hi ha clients que estan disposats a pagar el que calgui per vins de la Rioja (Marqués de Riscal, que els sona, o Viña Tondonia, que també els sona), però no pagarien el mateix per vins (en dic tres de moderns i de categoria estratosfèrica) com el Sot Lefriec (Penedès), el Finca Garbet (Empordà) o el Torroja Vi de Poble (Priorat).
Quan vaig a dinar a la Ribera del Duero, espero trobar-me (i em trobo) una carta amb vins de la zona (que n'hi ha de magnífics, naturalment). I quan vaig a dinar a un restaurant d'aquí, espero una carta de vins d'aquí, de la mateixa manera que espero que em donaran pa amb tomàquet i no bocadillo de calamares. Per no fracassar, servidora, si al web de l'establiment no hi troba la carta de vins al costat de la del menjar, no se'n refia. I si a l'entrada del local hi ha la carta de menjar però no la de vins, servidora es diu: “Mau, potser que no entrem”. No ens podem arriscar a fer un àpat memorable bevent Protos.