Opinió

sessió

pública

Consell de districte, en sessió pública

Tothom feia cara de cansat, amb poques ganes d'estèrils debats i amb la mirada al rellotge per veure si s'acabava aviat. Les eleccions de diumenge carregaven l'ambient, però no animaven a batalles a destemps, quan tots els partits fan sumes i restes pensant en les futures municipals, ara que només resten cinc plens. Per això, es presentà com a kafkià el debat entre Àlex Mañas i Albert Tomàs sobre si d'aquí sis anys faltaran 418 o 245 pisos de protecció oficial, quan no es té clar ni tan sols on estaran uns i altres d'aquí a sis mesos.

El torn obert de paraules convertí el ple en una reunió de districte oberta a la ciutat, quan diversos col·lectius i persones a títol individual, tots de Llefià, expressaren un variat panorama de problemes del barri, des de la torre Mena fins al, des d'ara, més que famós Súper Rana. Entre tots convertiren el socialista Pablo Hernán en el protagonista del capvespre, ben documentat i amb interès a posar les coses a lloc, malgrat que alguns veïns usaren desqualificacions i feren acusacions que vorejaren la inconveniència. Tot i que algunes imputacions quedaren sense aclarir, tampoc no és indicat que l'oposició s'apunti al descrèdit del govern, sense conèixer tots el components de la partida.

L'única picada d'ullet a l'humor fou quan es parlà de la ironia. L'alcalde Serra i el popular Jurado es disputaren la pròpia capacitat irònica, en què el regidor es mou bé i l'alcalde perd algun punt, i a l'ecosocialista Sagués li faltà temps per dir que ell no vol ser irònic, cosa a bastament comprovada. Llàstima: amb un xic de bona ironia, tot seria molt més digerible.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.