Opinió

Els aturats i el Palau

Segons asseguren els sociòlegs i els psicòlegs, les persones aturades poden tenir un seguit de patologies entre les quals cal esmentar el desarrelament i la falta d'autoestima. El que queda clar és que la persona sense feina acostuma a ser víctima d'alguna mena de discriminació –ja sigui positiva o negativa– pel fet de no tenir treball. Discriminació que apareix allà on menys es pensa. Al Palau de la Música, per exemple. Si vostès agafen el programa dels concerts simfònics al Palau de la temporada en curs i l'obren per la penúltima pàgina, hi trobaran la següent discriminació positiva: “Entrada gratuïta per a persones a l'atur. Per obtenir l'entrada cal acreditar-se a les taquilles amb el certificat de l'atur una hora abans del concert. Entrades limitades a la disponibilitat de butaques a les zones D i E”. S'agraeix, tot i que s'hi hagi d'anar una hora abans i que estigui supeditat –qui paga, mana– a la disponibilitat. A veure, com són les zones D i E reservades als aturats? La resposta la trobem al plànol que apareix a l'última pàgina del programa: la zona D correspon a les últimes files del segon pis i la zona E correspon a llotges i butaques del segon pis “sense visió”.

La setmana passada, després d'asseure'm durant uns minuts a la zona E, vaig constatar que el sostre del Palau és preciós. A la platea, per cert, hi havia butaques buides.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.