Agençament lingüístic
El procés de normalització lingüística i, més concretament, l'acollida dels immigrants envers la nostra llengua sembla que viu un estancament, per no dir que resta un xic bloquejat, a banda dels greus problemes que estem patint amb els recursos judicials, els quals posen molts pals a les rodes a la integració dels nouvinguts. En temps de crisi i austeritat, el voluntariat lingüístic passa a ser una eina primordial per avançar en la normalitat i la cohesió social; tot i que és més necessari que mai una nova estratègia de seducció lingüística. Cal abandonar el model tecnocràtic de planificació lingüística per tal de vincular-nos més a una opció a favor de l'agençament lingüístic; és a dir, a bastir una alternativa que tingui més en compte la dinamització popular i la relació entre comunitat i llengua. No hi ha dubte que la catalanització de la immigració (pel fet que en els darrers 10 anys han arribat més d'un milió de persones a casa nostra, de característiques molt diverses) és una tasca feixuga que ens obliga a tots a fer un esforç patriòtic i, alhora, a ser més eficients. Això implica més coordinació entre els organismes oficials que tracten temes de llengua i immigració. Tenim davant nostre un repte colossal. Ara i aquí és bàsic no canviar de llengua, i és urgent que el conjunt del món associatiu es comprometi veritablement en l'acolliment lingüístic de la immigració.
