PLAÇA MAJOR
Sant Jordi
Quins símbols més febles que tenim, que trontollen per uns euros
Està vist que aquest país nostre no té remei. Sempre ho tenim tot penjant de la corda fluixa. Per unes coses o les altres ens agrada abocar tot el que hem aconseguit amb anys d'esforç a mar sense contemplacions. Anys i anys de queixar-se que calia renovar l'Estatut. Per fi, quan tot feia presagiar que bufaven mals vents i que allò acabaria en desastre, com que ningú no va voler assumir la responsabilitat de plantar-se, es va donar llum verd a un nou Estatut que ha acabat sent pitjor que el vell i, a més, ha obert una capsa dels trons que sembla no tenir aturador.
Polítics mesells i manca de sentiment de nació ens aboquen al caos i a la possibilitat d'acabar colonitzats pel castellà o, el que encara és pitjor, situats al bell mig d'una espiral altament perillosa formada per partits ultraradicals, d'una banda i de l'altra de l'espectre. Si ningú no hi posa remei amb una mica de seny, el panorama comença a ser força neguitejant. Partits d'ultradreta, partits d'immigrants i l'amenaça a l'horitzó d'un foc creuat i violent que, sense cap gènere de dubte, ens acabarà passant una factura cara, tan cara que molt probablement no podrem pagar.
Hem deixat perdre una generació de polítics que, tot i els seus defectes i errors, tenien dues coses que els feien especials: bones maneres i sentiment de pertinença a uns colors i, per damunt dels colors, a una idea de país. Ara la cosa està magra i tothom s'apunta a la jaqueta guanyadora sense cap escrúpol i sense cap ideologia, una crisi ideològica que és terreny adobat per a il·luminats i radicals.
I encara és més fotut que la societat civil també comenci a perdre el seny. Una bona prova és el Sant Jordi. Després d'anys de lloar la potència de la festa, la capacitat de convertir-se en símbol exportable, ara resulta que com que enguany cau en dissabte i sant per més inri, doncs proposen fins i tot canviar-ho de dia per una qüestió de calerons. Quins símbols més febles que tenim, que trontollen per uns euros. Tampoc no ho veig tan greu. Si no compren el llibre a Barcelona, el compraran a Salou o a Calella. I si enguany no es ven el Buenafuente es vendran els llibres de la Sagrada Família que compraran els turistes. I com que aquí ho fem sempre tot igual, si finalment es posen d'acord per moure'l sempre el poden passar a l'11 de setembre, l'altra data per excel·lència. Tot sigui per mantenir els símbols.
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 25-01-2011, Pàgina 15
- El Punt. Barcelona 25-01-2011, Pàgina 15
- El Punt. Camp de Tarragona 25-01-2011, Pàgina 15
- El Punt. Comarques Gironines 25-01-2011, Pàgina 15
- El Punt. Penedès 25-01-2011, Pàgina 15
- El Punt. Maresme 25-01-2011, Pàgina 15
- El Punt. Vallès Occidental 25-01-2011, Pàgina 15