Una història ordinària

Correus i Telègrafs és una societat estatal que el govern espanyol encara no ha privatitzat perquè els potencials compradors no deuen pensar que sigui prou bon negoci. El cas és que amb algunes dificultats el servei públic continua funcionant en plena època de les noves tecnologies de comunicació. Una adreça poc precisa sempre pot portar a confusió i aquest és el cas d'un poble on posem-hi que hi ha un carrer que es diu Pau Casals i un altre que es diu Pau. La coincidència de números fa que a vegades deixin cartes en un dels carrers que correspondrien a un destinatari de l'altre carrer amb el mateix número. Una bona dona d'una certa edat i amb més paciència que un sant agafa la carta, va a l'oficina de Correus i els fa notar que no és la primera vegada que passa. Avui la història es repeteix, i es tracta d'un avís urgent d'una companyia d'aquestes que si no pagues et deixen sense subministrament. Porta el sobre a Correus i li diuen que no és cosa seva perquè no està franquejat i li proposen que posi la carta en un sobre nou i, previ pagament de 50 cèntims, ja la hi portaran per correu ordinari. La dona respon que per què ho ha de pagar ella i li donen com a alternativa que la vagi a portar a un establiment propietat del destinatari en un altre carrer a l'altra punta de poble. La dona, que és gran i va a peu, té la paciència de portar-la on li ha dit el carter (com si ells no ho haguessin pogut fer) i al local la rep un mocós mal educat que no li agraeix el detall, i encara es comporta grollerament. No sabem si la propera carta equivocada anirà directament a la bassa perquè de bona voluntat se'n pot tenir molta, però hi ha actituds que no es mereixen ni el gest més ínfim.