Pantalla negra
La democràcia és el menys dolent dels sistemes, frase que hem sentit i repetit milers de vegades i que segurament encara no ha perdut la seva vigència tot i les enormes atzagaiades que en nom seu, i sota la seva capa, es cometen dia a dia. Si als anys 30 la democràcia va ser capaç d'encimbellar el nazisme, un dels més fastigosos totalitarismes, actualment, sota el paraigua de la democràcia i del vot popular, fan l'agost formes de governar igualment avorribles. A Itàlia, Berlusconi ha estat capaç d'emmanillar la voluntat de la gent a cop d'espectacle televisiu. Controlar els mitjans de comunicació ha estat la clau perquè Il Cavaliere pugui fer i desfer a caprici sense que la majoria de la població s'immuti. La catòlica Itàlia contempla immutable la comèdia del jerarca que es riu de tothom i que és capaç de manifestar en públic, simulant equivocar-se, que ha hagut de comprar molts jutges per mantenir net el seu expedient. Mitjans de comunicació controlats, justícia enfarfegada per trames diverses. Què hi ha en Berlusconi que ens fa pensar en el malaurat País Valencià? Un territori amb tradició republicana i progressista s'acontenta amb l'espectacle econòmic, judicial i mediàtic de les seves molt dignes autoritats. Impedir que es vegi TV3 és només el darrer dels despropòsits d'aquests jerarques que aspiren a controlar fins els racons més íntims de l'ànima humana. La gràcia del sistema és que seguiran votant-los.
