“Van a fotre'ns”

El president Pujol cada vegada parla més clar i diu coses inimaginables en ell quan governava. Com ara que “la crisi financera pot ser la causa que un país perdi la seva independència a mans d'un veí més poderós i ambiciós”. Pujol, en el seu darrer editorial, remarca que els catalans estem sols en la defensa de l'autogovern i que Espanya mai no ha acceptat de bon grat un alt nivell d'autonomia. Les dues coses són certes, però no són noves. De fet, d'independència, ni política ni econòmica, no n'hem pas tingut des de fa algun segle, i els bons moments econòmics, quan Catalunya exercia de locomotora d'Espanya, ja li interessava a l'Estat perquè en treia profit.

Després del franquisme hi va haver un moment en què ser català semblava important a Espanya. S'havia aconseguit una certa unitat en la defensa de coses cabdals com les llibertats, la llengua i la voluntat d'autogovern. Finalment tot allò es va trencar i hem anat trampejant la situació, amb alternatives en la relació amb l'Estat que anaven de voler educar-los a voler controlar-los. I, encara que hi ha hagut miratges, no hem fet ni una cosa ni l'altra. I així estem, fotuts: políticament i econòmicament. El govern espanyol ens té collats i no ens envia els diners negociats ni permet a la Generalitat endeutar-se. I no estem parlant pas del concert econòmic, estem parlant d'anar tirant. En saben molt perquè tenen un estat i el saben fer funcionar. Fa molts anys, més de cinquanta, en ple franquisme, hi havia gent que tenia clar que calia posar-se d'acord en els temes cabdals del país i negociar-ho amb Madrid. No es va fer, es va trencar la unitat en allò essencial i en paguem les conseqüències. Com ara diu Pujol: “Van a fotre'ns". En fa, d'anys...