SOS govern
El govern Mas necessita la mateixa determinació que va tenir per definir l'estratègia en matèria econòmica i de lluita contra l'atur a l'hora d'aplicar-la.
Estem a quaranta-vuit hores de la celebració de la cimera anticrisi convocada pel president Artur Mas. Els últims dies s'han accentuat els contactes i les negociacions per tal de fer possible un acord que permeti visualitzar que hi ha capacitat de donar un impuls suficient per plantar cara a la crisi i a les seves conseqüències.
La trobada es farà gairebé un any després de la que va convocar el president Montilla en el marc de l'anomenat “acord estratègic”. Després d'aquella reunió, l'aleshores cap de l'oposició, Artur Mas, va sortir lamentant la falta d'acords i proclamant que no era el moment de fer discursos, sinó de donar solucions concretes. Dotze mesos després, els papers han canviat i Mas és el president, i sobre ell recau la responsabilitat de liderar la definició i l'aplicació de les mesures que han de permetre crear ocupació i obrir pas cap a la recuperació econòmica.
El Parlament ja va aprovar el mes passat una moció presentada pel grup socialista en la qual es marcaven els objectius de la cimera i en què es convidava el govern a aprofitar l'acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana, adaptant-lo a la fase actual de la crisi i a partir del bagatge obtingut des de la signatura. Resumint, que el PSC volia que quedés clar que només donaria suport a un text que no li esmenés la plana. Però de ben poc pot servir com a base de res una llista de propòsits força inconcrets que, en tot cas, s'han demostrat inútils per assolir els objectius que perseguien. Podríem ser ben pensats, però cal tenir molt present que de bones intencions, l'infern n'és ple.
Des del primer dia que es va posar al capdavant del nou executiu, Artur Mas va dir que el seu és un govern que es vol deixar ajudar. Aquesta és una actitud que demostra un tarannà obert, poc dogmàtic, dialogant i, sobretot, pràctic. Però la dimensió és diferent si s'arriba a la conclusió que el govern més que voler, necessita desesperadament que li llancin un salvavides. El motiu és que malgrat la contundència de la victòria electoral ha de gestionar una precària majoria parlamentària. Qualsevol acció concreta que s'acordi en la cimera d'aquest divendres necessitarà uns recursos econòmics que la facin possible i estan pendents d'un pacte que permeti aprovar els pressupostos d'aquest any. Però tan important com això és la complicitat que aconsegueixi dels agents socials i, encara més, la credibilitat que sigui capaç de transmetre al conjunt de la ciutadania.
El govern Mas necessita la mateixa determinació que va tenir per definir l'estratègia que volia portar a terme en matèria econòmica i de lluita contra l'atur a l'hora d'aplicar-les. El president de la Generalitat va posar al capdavant dels departaments d'aquesta àrea persones d'un alt nivell de preparació, de trajectòria acadèmica reconeguda i d'un alt prestigi personal, però amb un perfil poc polític. Això obliga el president a assumir personalment l'impuls, la defensa i l'aplicació d'un seguit de polítiques que acabaran definint on se situa el llindar entre l'èxit i el fracàs del govern, però també del país.
