Preparant la independència

Arriba Rajoy a Barcelona i diu una cosa tan òbvia com que les lleis són per complir-les i que l'Estat ha de pagar a Catalunya els 1.450 milions del Fons de Competitivitat. És evident que és una manera de criticar Zapatero i el PSOE, però ja està bé que ho digui. De fet Rajoy sap que a Catalunya va perdre la possibilitat de ser president fa set i tres anys i que si no se'n surt amb una majoria absoluta, l'any vinent haurà de tornar a mirar cap a Catalunya (i el País Basc) si vol rellevar Zapatero al capdavant de l'executiu espanyol. O sigui que si va dir el que va dir va ser per interès propi. Aquest dia, parlant sobre les esgarrifoses xifres del que han costat els AVE construïts i per construir a la península i la no aposta pel corredor mediterrani per fomentar el concepte radial de les infraestructures, quedava clar que els diners promesos per Foment per endegar aquest corredor que el sentit comú diu que hauria de ser prioritari des de fa dècades, en realitat el que feien era connectar Madrid amb els ports mediterranis, més que no pas pensar a unir el sud i l'est de la península amb Europa. I un autèntic expert en qüestions logístiques apuntava que en realitat Espanya s'està preparant per a la independència de Catalunya. Joan Majó, que va ser ministre amb Felipe González, se'n fa creus de com en un moment en què, al marge de política partidista, caldria anar units en allò primordial per superar la crisi, Espanya i Catalunya es dediquin a fer-se la punyeta. És així. Sembla que hi hagi una voluntat d'escanyar Catalunya encara que Espanya també s'ofegui. Però Catalunya se'n sortirà. Alguns ja tenen clar el camí a seguir. Altres, l'albiren, però encara els fa por.