LA TRIBUNA
Digue'm quina marca gastes...
Quina diferència de preu pot resistir una marca coneguda i valorada envers una altra de menys pedigrí però força més barata?
Els fills de les escoles de negocis entronitzen en l'altar del màrqueting les grans marques del comerç mundial, com a deesses que patrocinen i protegeixen les vendes dels seus productes; són divinitats seguides per innombrables fidels i aquesta definició té la doble accepció de creients i d'incondicionals de la marca. Sembla, però, que aquesta potent càrrega motivadora de les marques consolidades trontolla per una motivació que també té potent influència en les decisions de compra: el preu.
Quina diferència de preu pot resistir una marca coneguda i valorada envers una altra de menys pedigrí però força més barata? Els de màrqueting ho estan estudiant. Quan algú explica als amics que s'ha comprat un Skoda, immediatament afegeix: “Ei, porta el mateix motor que el Golf”; ell no té la certesa absoluta que el motor del seu nou cotxe és el d'una marca més noble, però això és igual, perquè hauria fet la mateixa compra sense aquesta particularitat, ja que el que l'ha fet decidir ha estat el més baix preu, pensant que si la màquina que batega sota el capó de l'auto no és de tan il·lustre nissaga, el cotxe donarà un rendiment semblant. Si no hagués existit aquesta alternativa de millor preu, el nostre amic... no s'hauria comprat un cotxe? o, hauria fet un esforç econòmic, endeutant-se si era necessari, per adquirir el de referència? També hi busquen resposta els de màrqueting.
Aquests interrogants donen feina i maldecaps als responsables de les empreses amb marques molt potents, inquiets també perquè trontolla la seva fe en la força venedora de la marca. Els compradors, per la seva part, troben i accepten oportunitats fora de l'apreciada imatge d'aquestes icones del comerç; potser a desgrat, però sense remordiment, el consum es lliura a la compra del que amb innecessari anglofonisme en dèiem low cost, renunciant a la deessa marca a canvi de la satisfacció del preu més barat.
Les grans marques, a més a més, també sofreixen els atacs de les falsificacions, sempre reprovables, que provoquen noves reaccions socioconsumistes. Parodiem-ne algunes: a vegades, es troben pel carrer la senyora endreçada, polida per la llima del passeig de la Bonanova, i un venedor fosc de pell que té com a aparador un llençol a terra ple d'esplèndides bosses de pell i marca autènticament falsificades. La senyora és clienta de Loewe, però davant de l'horitzontal exposició sent el cuquet de fer una excepció i compra. La imitació és tan bona que molts articles autèntics no fan tant goig i, no cal dir-ho, la bossa no despertarà cap sospita entre les amigues. Aquesta compra fraudulenta és font d'alegries com no proporciona l'adquisició d'una vertadera marca. En primer lloc, la de comprar tan barat un article que, a la seva botiga, sol tenir un preu més que car; també, la satisfacció de lluir-ho entre les amigues, almenys durant un parell de setmanes, passades les quals arriba l'hora d'un tercer fruir explicant-los com en sap, de comprar i fingir (hi ha comportaments més apreciats per una senyora endreçada?), i encara queda una satisfacció residual però molt cívica: deixar de portar la bossa falsa i regalar-la a la senyoreta boliviana que li fa les feines de casa. Sense el prestigi de la gran marca i l'existència de les imitacions, tanta felicitat no fóra possible.
Els tipus de calçat esportiu són infinits, no només per les moltes marques, sinó per les innombrables especialitats: sabatilles per córrer molt, per córrer poc, per a cada esport, lleugeres, dures, encoixinades, altes de canell, fines de sola... i amb el més complet arc de Sant Martí en colors, també platejats i daurats, tota una cromografia al servei de dissenys clàssics i atrevits; en aquesta decoració sempre és ben visible el símbol de la marca, pot ser la llagrimeta de Nike, les barres d'Adidas, la creu de Munich... Les falsificacions porten també aquests símbols, a vegades reproduint descaradament els originals, altres fent que, per semblança, puguin confondre's i passar per les bones; el que sempre les diferencia és el preu. El comprador pot escollir segons l'ambient socioesportiu en què es mogui i la voluntat de no desmerèixer davant dels seus col·legues més marquistes.
Una vegada més l'aparença compta, la marca prestigiosa és valorada, però la variant preu pot ser determinant. La diferència pot ser tanta que ja han aparegut els ben informats, són aquells que et diuen: “T'has gastat això en aquesta marca? No, home, no, mira aquestes, s'ha comprovat que tenen idèntiques prestacions, fetes amb bon material, i costen la meitat... has pagat la marca, ingenu”. És tan fàcil dir que les que tu portes són les que van més bé.
