Sabem què farà el Barça

No sabem el resultat del partit d'avui, és clar, i podem especular amb el que farà o deixarà de fer Mourinho, és a dir, amb el que farà o més ben dit no farà el Madrid, si segueix les pautes de joc que han portat el seu tècnic a alguns triomfs realment importants. Però sí que podem afirmar que sabem què farà el Barça aquesta nit a Mestalla: el Barça de Guardiola intentarà guanyar la copa del Rei fent el que sap fer: jugar a futbol.

Fa dos anys, en la meravellosa (pels culers) temporada dels tres títols: copa, lliga i Champions (sis amb els que van venir afegits el mateix any: supercopa d'Espanya, supercopa d'Europa i mundial de clubs), el Barcelona arribava a Mestalla sabent que era futbolísticament superior a l'Athletic però amb el rau-rau que era el primer títol en joc de l'era Guardiola i que la copa, a partit únic, és una competició en la qual pot passar de tot, fins i tot que l'equip inferior guanyi. Es va imposar el millor futbol i tot i que l'equip basc va plantar cara, el Barça va superar una situació complicada, un gol en contra, i va guanyar merescudament. València aquell dia va ser una festa. Ho va ser durant tot el dia, amb una comunió entre aficionats blaugrana i blanc-i-vermells o, si ho volen així, entre catalans i bascos que difícilment es pot donar entre altres aficions. Ho va ser al camp i ho va ser fora del camp després del partit. Tothom defensava el que era seu, però en un ambient de fraternitat que difícilment es repetirà. Avui mateix serà difícil trobar moments de convivència entre aficions tan intensos com aquells.

El partit d'avui recorda més els grans duels entre el Barça i el Madrid. Aquella final de la copa de l'any 1990, també a Mestalla. Era la segona temporada de Cruyff, que l'any anterior havia guanyat la recopa a Berna, però no la lliga. Tampoc no hi va haver lliga per al Barça aquell any, però els blaugrana van guanyar a Mestalla en un partit brusc que va acabar amb una agressió a Zubizarreta amb el matx acabat i amb aquelles magnífiques declaracions de Chendo dient que li fotia que la copa l'hagués guanyat un equip que no era espanyol. Va ser el preludi de les quatre lligues del dreamteam.

Avui pot passar de tot, però sabem que el Barça intentarà fer futbol. Guardiola traurà l'onze que cregui que toca, però jugui qui jugui d'entrada, mirarà de tenir la pilota i no trairà l'esperit d'aquest equip. Mourinho, que és molt llest i encara que ens caigui malament per raons òbvies és un magnífic estratega, sap que el seu pas per la banqueta blanca necessita un títol. I que el que té més a mà és la copa. Per això dissabte va fer un equip al Bernabéu amb l'únic objectiu de no sortir ridiculitzat. Li diuen que va perdre la lliga, però ell sabia que la tenia perduda i que el que l'interessa és el partit d'avui. Per això aquest Madrid d'avui és temible. És un equip gran que se sent humiliat, no pels resultats, sinó pel futbol que fa el seu gran rival. Sortirà a totes perquè sap que avui i a la Champions pot redimir-se davant dels seus, els quals busquen qualsevol excusa per no reconèixer el que sí que ha reconegut Di Stefano: que aquest Barça és millor.

Pot guanyar el Madrid? Guardiola té raó quan diu que és un gran equip. Un gran equip amb l'orgull ferit. Però el Barça és millor. Si l'àrbitre passa desapercebut i triomfa el futbol, el Barça té tots els números per aconseguir una altra copa al seu brillant palmarès.