Farts

No va dir barcelonistes. L'aficionat madridista a qui van preguntar sobre l'eliminatòria de Champions entre el Barça i el Madrid va ser sincer i va dir que n'estava fart dels catalans. I se li notava. El que també es veia era un paio carn de canó d'aquestes televisions ultradretanes i nacionalistes espanyoles que han trobat en l'odi als catalans un motiu d'augment de l'audiència. Aquests enfrontaments futbolístics entre Barça i Madrid, del qual ahir en vam viure un altre episodi, són un reflex força clar de les relacions entre Catalunya i Espanya. A la gespa ningú no parla de futbol i menys de futbol maco i ben jugat: només importa el resultat i la mala llet acumulada per molts a les Espanyes era perquè els resultats esportius darrerament han estat favorables al Barça. Però ara, amb la lliga pràcticament perduda, s'han agafat a la copa (és un dir, és clar, de copa ja no n'hi ha) i a la Champions per esbravar-se. No gaire diferent de les relacions polítiques. Catalunya aporta des de sempre molts diners a Espanya i no només ningú no ho volia reconèixer sinó que ens feien passar per lladres i per insolidaris. Però és que ara és pitjor. Tot i ser els paganos, ens hem d'estrènyer més el cinturó per ordre d'un govern espanyol que no ha fet els deures i que no reconeix els seus compromisos autonòmics. Ho fan amb prepotència, manipulant la realitat i traient pit, com si l'exemple de relació fos Mourinho. Ells tenen l'estat, la bandera i l'equip, i si no agrada el paper secundari que tenen reservat als catalans, ens hem de fotre. Estan trencant tots els ponts de diàleg i d'entesa, i el pitjor és que ho saben. Creuen que, una vegada més, la força s'imposarà a la raó. Però cada cop són més el que, aquí, n'estan farts i diuen prou.