Opinió

Opinió

Estat de canvi

Hi ha un fet de meridiana claredat: els estats, i els models d'estat, es poden canviar; les nacions no

El dia 12 de maig de 1936, ara fa setanta-cinc anys, una representació de polítics gironins integrada per Josep Puig Pujades, antic comissari delegat de la Generalitat a Girona i en aquell moment diputat a les Corts Generals espanyoles en representació del Front d'Esquerres, i els compromissaris per Girona Àngel Casals Noguer i Emili Riera Gironès van visitar la ciutat de Toledo. Les actes municipals conservades a l'Arxiu Municipal toledà no ens permeten conèixer les raons a les quals responia l'estada a la capital castellanomanxega. Podríem aventurar, però, que estava lligada al fet que el mateix dia al matí les Corts espanyoles, a Madrid, varen proclamar Manuel Azaña president de la República.

Contents, és de suposar, de les atencions rebudes i gens temorosos d'expressar les seves opinions polítiques, deixaren escrites en el protocol·lari Llibre de Firmes de la ciutat del poc després tristament famós Alcázar, la següent frase: “La visión de la vieja España nos anima a construir la nueva España federal que soñamos los catalanes.”

Escassament dos mesos després que aquestes paraules fossin escrites, la rebel·lió militar contra el govern legítim de la República va donar pas a una cruenta Guerra Civil i aquell somni d'Estat federal que havien anhelat els polítics gironins s'esvaïa per deixar pas a una altra forma d'Estat, dictatorial i sanguinària.

En poc temps, doncs, dos models d'Estat (no el federal sinó el republicà i el franquista) foren imposats, l'un democràticament i l'altre per la força de les armes, als ciutadans catalans i, per extensió, també als espanyols.

Una recent estada per motius professionals a Suïssa m'ha permès visitar, a Berna, l'Assemblea Federal, és a dir, l'equivalent a les Corts, a Madrid. Els confesso la meva sensació d'admiració quan a la sessió plenària que s'estava desenvolupant en aquell moment, el president de la cambra s'adreçava a l'hemicicle en francès, les propostes dels diputats eren en alemany o en italià, indistintament, i la resposta de la presidenta de la Confederació Suïssa era, una altra vegada, també en francès. I això en un país on la llengua dominant és l'alemany en un percentatge que supera el 70% del total dels seus habitants.

Un altre model d'Estat, doncs, on el respecte a la pluralitat és considerat un bé fonamental i on aquesta mateixa diversitat esdevé un incentiu que converteix el país helvètic en una administració de contrastada eficàcia: 3,5% d'atur en aquest context de crisi mundial. Podríem concloure, doncs, que Suïssa és un Estat que funciona, possiblement perquè no defuig les consultes populars per copsar el parer de la ciutadania que li delega l'autoritat.

L'Estat europeu que ostenta el lideratge en els percentatges d'atur (20% i que presumiblement arribarà en pocs mesos als cinc milions de persones desocupades) afronta, com sabem, el respecte a la diversitat amb unes altres eines que podríem exemplificar amb els tristament cèlebres “pinganillos”, que una patètica sessió al Senat espanyol es va ocupar de posar en evidència. Cap esforç de ses senyories d'arrel espanyola, que reben suposadament els seus salaris per contribuir a fer funcionar la maquinària estatal, de comprendre un altre idioma que no fos el seu i una nova i ostentosa pública demostració que la ignorància és la darrera cosa que es perd.

L'Estat és, abans de res, una estructura administrativa que té com a suprema funció procurar el bé dels seus administrats. Tot i els permanents esforços des de l'administració estatal de voler igualar Estat i Nació, hi ha un fet de meridiana claredat: els estats, i els models d'estat, es poden canviar; les nacions no.

Per aquest motiu voldríem tenir, i mantenir, un Estat quan aquest fos eficaç, quan administrés els recursos públics amb equanimitat i visió de futur, quan s'anticipés a les situacions de risc que es poguessin produir, quan equilibrés ingressos i despeses dels diferents territoris i nacions que voluntàriament el volguessin integrar, quan respectés i potenciés la diversitat, quan cregués en la pluralitat de les cultures, quan valorés les diferències.

Tallada, i mai recuperada, la via federal que havien somniat els nostres polítics gironins set dècades i mitja enrere, i vista la desoladora eficàcia de l'Estat que ens administra, algú encara dubta que hauríem de caminar cap a la cerca d'una nova estructura administrativa que atorgués a la nostra Nació la capacitat de gaudir del seu propi Estat?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.