Mentides

La imatge de Mourinho i de Cristiano Ronaldo a l'aeroport fent gestos amb la mà per dir que havien patit un robatori al Camp Nou i la reiteració amb què el capità del Madrid i de la selecció espanyola, el porter Casillas, es tocava la galta dient, vés a saber a qui, caradura, reflecteix d'una manera clara el que són les relacions entre Espanya i Catalunya des de fa ja molt de temps. Es fa reiteratiu haver-ho d'escriure tantes vegades, però hi ha coses que cal dir-les, i dir-les ben alt perquè, si no, corres el risc que algú es cregui les mentides dels altres i funcioni allò tan català de donar-nos la culpa del mal que ens fan. Ha quedat clar, de totes les maneres possibles, el dèficit fiscal català. Que cada any és de més de 20.000 milions d'euros (havia arribat als 22.000), i que això deixa Catalunya en inferioritat de condicions per afrontar el dia a dia sobretot ara, amb la brutal crisi que patim. Doncs, això, que en nom d'una mal entesa solidaritat no només s'emporten més diners dels que el sentit comú diria que tocarien, aconseguint que vivim pitjor que els qui reben els nostres diners, sinó que a més passem per insolidaris, malgastadors i lladres. I això un dia darrere un altre, fins al punt que ja cansa. En el futbol el món enter pot veure les imatges, i jo diria que al Madrid se li ha vist el llautó i en deixen constància els diaris d'arreu del món excepte els madridistes. Però en les relacions de Catalunya amb l'Estat no hi ha imatges que ho constatin, ni ningú que ens defensi. És el càstig pel càstig i ens caldrà defensar-nos sols. Algú està tibant la corda fins a extrems intolerables i, a l'Estat, no hi ha veus que ens defensin. O no se senten. Cal, doncs, defensar-nos sols, però veient la manca d'unitat en allò essencial, enyores la unitat que mostra el Barça i la direcció que té.