Votar contra tu mateix

Durant la campanya electoral es fa difícil raonar amb criteris d'imparcialitat amb les diferents forces polítiques. Totes. Totes pensen que estàs donant peixet “a l'altra" i que els estàs perjudicant. Faria riure, si no fos perquè fa una altra cosa, saber que hi ha candidats que porten al dia el número de centímetres de diari destinats a tal i tal altre, que controlen si la seva foto és més o menys gran que la de l'altre, si el que es publica sobre ells està donat a la plana dreta o a l'esquerra, si ho ha escrit un periodista o un altre... I encara que hi ha voluntat de manipulació en algun mitjà, en la majoria de casos, i sobretot en aquestes eleccions municipals, el que hi ha són nervis poc dissimulats en els candidats i, sobretot, en la gent que els envolta.

Dit tot això, sembla mentida que hi hagi coses en les quals no hi hagi manera de posar d'acord candidats de sensibilitats polítiques diferents per defensar coses concretes del territori. En un poble hauria de ser fàcil posar d'acord gent de diversos partits si el que es demana és bo per als ciutadans. I al país també hauria de passar. Si Catalunya té dret a rebre i a més necessita els diners del fons de competitivitat, tots a l'una. En això n'hauríem d'aprendre del País Basc. Allà el concert econòmic, el tenir la caixa, és una cosa que defensen nacionalistes d'un cantó i de l'altre. Doncs aquí no. El PSC s'ha fet un mal favor a si mateix i al país. Francament, si pensen que votar al Congrés el mateix que van votar al Senat era fer el joc a CiU, que ho diguin, però que hi votin a favor. I això que fa quatre anys Zapatero va ser president pels vots dels socialistes catalans.