Taller de marionetes

Imagineu una reunió en una oficina secreta a qualsevol racó del planeta. Personatges d'aspecte sinistre i amb semblant seriós discuteixen sobre els fils que mouen l'economia en l'àmbit global. El capital continua campant lliure pel planeta i s'acumula in crescendo a les mans adients, o sigui les seves. Assessors misteriosos sense nom, amb ulleres fosques i roba de marca, exhibeixen amb fredor i precisió en una gran pantalla digital gràfics i comptes que coneixen prou bé. Tot està sota control. Fins i tot la Reserva Federal dels Estats Units està imprimint de forma desesperada més i més bitllets. Són uns milions de dòlars que acabaran inexorablement, després d'un trajecte financer i domèstic més que previsible, als seus comptes corrents.

Tot quadra. Tanmateix, a mitja reunió un senyor, el més grassonet de tots, alça la mà i qüestiona un marge de beneficis concret que, en un moment donat, el podria perjudicar. Això és cosa de l'FMI, li respon el del seu costat. El més prim de tots, amb aspecte d'oriental, també es queixa de forma vehement que la política d'ajudes a segons quins governs (cita Irlanda i Grècia) són una pèrdua de temps i un petit obstacle al seu pla global de beneficis. Els reunits es miren entre ells. El cap de taula, a primera vista un ancià venerable, fa un gest a un assessor. Se li acosta. Li diu un parell de frases a cau d'orella. Uns moments de silenci. El jove de les ulleres fosques surt de l'habitació i torna al cap d'uns segons amb un dossier tan pesant que l'ha de subjectar amb les dues mans. El posa sobre la taula. A la carpeta, amb tipografia ben lluent, es pot llegir un nom: Dominique Strauss-Kahn. La reunió s'ha acabat.