El ministeri de la veritat

Els historiadors espanyols estan entretinguts aquests dies pels disbarats que s'han escrit en el monstruós (per magnitud i contingut) Diccionario biográfico español que hem pagat entre tots amb una subvenció de més de sis milions d'euros. La Reial Acadèmia Espanyola d'Història és la responsable de deixar testimoni escrit per a l'eternitat de la petja que han deixat aquells que considera que són els grans protagonistes de la història d'Espanya. Per posar-se a tremolar.

Els estudiosos espanyols crítics (que algun també n'hi ha) amb el cop d'estat del 1936 i la posterior dictadura franquista s'han posat les mans al cap en descobrir que la majoria de textos que fan referència a militars i polítics franquistes, catòlics integristes i “rojos” de l'època semblen haver estat dictats directament pels tertulians d'El gato al agua entre copa i copa de rioja.

L'esport nacional espanyol més estès els últims 40 anys ha estat el d'amagar el passat franquista de personatges amb gran influència social en tots els àmbits. Tanmateix, fins avui ningú s'havia atrevit a amagar el passat franquista de Franco mateix. Algú havia de ser el primer, i és un exercici d'un mèrit colossal. “Va muntar un règim totalitari però no autoritari perquè va mantenir els partits polítics, que es van unir sota el Movimiento”. També va ser “intel·ligent, valerós, catòlic i moderat”. S'ha sabut que aquesta hagiografia és obra de Luis Suárez, director de la Germandat del Valle de los Caídos. Els acadèmics diuen que no es pot tocar ni una coma, perquè això seria censura. Els vencedors, doncs, escriuen i reescriuen la història.