Reinventar el juliol

El juliol és un mes ric en fets històrics que convé recordar per extreure'n les lliçons més apropiades. El 4 de juliol els nord-americans commemoren la independència del Regne Unit el 1776, i demà, 14 de juliol, els francesos celebren l'inici de la Revolució de 1789. Avui, els Estats Units i la Gran Bretanya són els grans aliats, i a França, la guillotina és un atractiu museístic i una prevenció per als nostàlgics de la monarquia. A casa nostra, tenim a les portes un aniversari d'aquells que valdria més no haver de ressenyar. El 18 de juliol (el 17 a l'Àfrica, i el 19 a Catalunya) farà 75 anys de l'alçament militar que va portar a la Guerra Civil i als obscurs quaranta anys de franquisme. La transició negociada, les concessions per pactar la Constitució, el grapat d'eleccions democràtiques celebrades i l'apuntalament d'un estat del benestar –que la crisi està qüestionant–, no han impedit que la dreta espanyola desmemoriada, mentidera i manipuladora defensi cada vegada més cínicament el llegat del franquisme. La crisi econòmica ha posat l'esquerra contra les cordes, i avui mirant el mapa del poder municipal i autonòmic es fa difícil veure les dues Espanyes. A Catalunya, coincidint amb l'aniversari de la manifestació del 10-J, la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, ha reivindicat l'objecció fiscal i ha proposat la celebració d'un referèndum vinculant sobre el dret de l'autodeterminació. Una vegada més la societat civil es posa davant dels polítics que s'enroquen quan es parla d'autodeterminació, sigui Convergència o el PSC. Deixem enrere el nefast 18-J, i posem en el calendari el prometedor 10-J.