Opinió

La globalització xinesa que arriba

“Cal parar atenció al fet que, juntament amb l'empobriment d'una part essencial de les economies occidentals, s'enfonsa també l'atractiu mundial d'un neoliberalisme d'arrel igualment occidental”

Sense gairebé adonar-nos-en acaba de fracassar el primer gran projecte d'obra pública protagonitzat per la Xina a Europa. Un projecte que seguia els patrons ja assajats amb prou èxit per aquest país a l'Àfrica i que aviat veurem desplegar-se en tota la seva magnitud arreu a l'empara de l'augment d'exportacions de matèries primeres cap al país asiàtic. Aquest primer projecte s'ha fet a Polònia i tenia per objectiu construir 50
quilòmetres d'autopista i accessos diversos en l'eix viari Varsòvia-Berlín. El fracàs es produïa a mitjan juny quan
el consorci Covec anunciava la decisió de cancel·lar l'obra després de no poder renegociar el preu de l'adjudicació
amb l'estat polonès. Un contracte que, segons les empreses europees del sector, es va guanyar rebentant preus i, com s'ha demostrat, pressupostant l'obra per sota del seu cost.

Entre les causes adduïdes pel consorci per cancel·lar el projecte hi ha l'increment del preu de les matèries primeres i del lloguer de la maquinària; les tensions amb els treballadors locals –en vaga pels reiterats impagaments dels salaris– i, sobretot, les pèrdues estimades, que, l'abril d'enguany, ja pujaven a una xifra propera als ingressos pressupostats: 300 milions d'euros. Com a resultat, Covec ha estat vetada per participar en concursos públics en aquest país durant els pròxims tres anys. Tanmateix, les autoritats poloneses admeten el seu interès per continuar atraient empreses xineses que puguin abaratir en el futur el cost de l'obra pública. La lògica del mercat ens diu que els primers aprendran del seu error i que els governs europeus, com més va més constrets per uns pressupostos públics minvants, acabaran obrint el sector
a les empreses xineses.

L'impacte d'aquesta tendència en les economies locals encara s'ha de veure. El que sí que ens hauria de preocupar, però, són les condicions annexes, els efectes col·laterals si volem, d'aquest nou desplegament del poder econòmic xinès en el món més enllà dels dos
grans papers que ha jugat fins ara,
com a fàbrica i banquer mundials. El model d'infraestructures global xinès cal entendre'l com una pota més d'un gran moviment geopolític que, ens agradi o no, està cridat a alterar la
nostra manera d'entendre l'economia, però també els patrons polítics mundials.

Així, fins ara, l'imaginari occidental de globalització partia d'unes quantes premisses d'arrel neoliberal. Entre elles: 1) la desterritorialització del món, segons la qual els estats deixaven pas a altres formes d'interès organitzat de tipus transnacional (grans empreses) o internacional (organismes supraestatals); 2) la internacionalització i interdependència mundial a l'hora de resoldre els grans problemes del nostre temps (terrorisme, canvi climàtic, pobresa...); 3) la liberalització política dels règims sota el pretès auge de les democràcies liberals, 4) la universalització d'unes pautes de govern comunes a totes les elits econòmiques i
polítiques globals, i 5) l'occidentalització dels valors, arreu.

Tanmateix, cal parar atenció al fet que, juntament amb l'empobriment d'una part essencial de les economies occidentals, s'enfonsa també l'atractiu mundial d'un neoliberalisme d'arrel igualment occidental. Un neoliberalisme en ple funcionament però com més va més desposseït de les preteses bondats del seu discurs –una globalització que beneficia tothom, una llibertat que no deixa de créixer, etc.–. Un paradigma que a ulls del ciutadà, per exemple europeu, queda reduït a una pura descripció del funcionament de les economies com més va més finançaritzades, a processos de salvament de les entitats financeres, a la socialització dels seus costos i, en l'extrem, al desnonament (immoral) dels que varen sumar-se al miratge del creixement perpetu. En
definitiva, una ideologia del pragmatisme i de la comptabilitat, feta contra
els interessos i la voluntat de la gent. Malgrat tot, insistim-hi, una ideologia plenament operativa.

Contra tot això, el model de globalització xinesa proposa un conjunt d'elements d'ordre moral i polític que s'estenen de bracet de la seva expansió comercial, financera i, aviat, també en el terreny de les infraestructures. Un model basat a contrarestar el que amb mirada xinesa serien les aberracions del model desregulat i antiestatal occidental, i que podem resumir en: 1) la recuperació del control dels estats sobre l'economia i la política;
2) el retraïment davant dels compromisos internacionals; 3) l'enfortiment de l'estabilitat social com a objectiu darrer de l'actuació política; 4) el relativisme respecte a valors com els drets humans, el respecte a les minories o els drets polítics i sindicals. I, finalment, el seu corol·lari en l'esfera internacional:
5) l'establiment d'una realpolitik feta sobre els propis interessos econòmics que minoritza qualsevol actuació política decidida en organismes internacionals creats sobre valors que no comparteixen.

Compte. L'auge d'aquest contramodel i el desplegament de la seva capacitat d'atracció en grans parts del planeta –des de Rússia i l'Àsia Central fins a grans extensions de l'Àfrica subsahariana– ve amb dos elements essencials. D'una banda, d'un auge econòmic xinès sostingut des de fa tres dècades. De l'altre, d'un decaïment del model de globalització occidental reduït, com dèiem,
a la primacia dels mercats sobre la
política. En definitiva, o Europa guanya la batalla per la domesticació dels
mercats que ara ens tenalla o el model
xinès, l'anomenat Gran Món Emmurallat, no pararà de sumar acòlits i aprenents. També al Vell Continent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.