La intimitat al descobert
L'anhel de conèixer els draps bruts de l'altre, especialment si és un famós, és una constant
La gestió de la intimitat personal en la societat xarxa sempre m'ha encuriosit. Els especialistes subratllen dos factors nous: la crisi del sentit de la intimitat i la mateixa transformació del concepte. Si per intimitat entenem aquella dimensió de la pròpia vida que no desitgem donar a conèixer als altres, la intimitat és un àmbit secret, que volem guardar per a nosaltres mateixos o bé comunicar, confidencialment, a certes persones molt escollides.
La noció d'intimitat es transforma segons el perfil dels ciutadans. No tots participem del mateix sentit d'intimitat. La frontera entre allò públic i allò privat de cadascú varia, significativament, segons creences, conviccions, origen social i valors. Alguns ciutadans posen dins del sac de la intimitat les seves creences religioses, mentre que altres no tenen inconvenient a mostrar-les. N'hi ha que hi posen les seves relacions extramatrimonials, mentre que altres les expliquen, amb pèls i senyals, pels grans mitjans de comunicació audiovisual. També en aquest punt, la pluralitat social és ben manifesta.
La xarxa telemàtica és un gran aparador d'intimitats, un vertader mostrari de privacitats exposades a la llum pública, en la gran àgora planetària. Em sorprèn veure com alguns internautes exhibeixen impúdicament la seva intimitat i no em refereixo només a les tones de pornografia que circulen per la xarxa, sinó a la manifestació de pensaments, sentiments, vincles, angoixes, problemes, anhels i desigs personals. Alguns amaguen la seva identitat sota la màscara de l'anonimat o bé d'un pseudònim. Altres s'exhibeixen públicament i revelen els seus secrets afectius, els seus drames amorosos i relacionals cercant consell a l'altra banda de l'ordinador.
La vindicació del sentit de la intimitat no és un moviment reaccionari, ni nostàlgic. El dret a la intimitat i el deure de preservar-la és una conquesta històrica de la vida moderna, un tresor que s'ha guanyat a pols i és una mostra de civilitat, de bon gust i de decència. La intimitat s'ha convertit, en molts àmbits televisius i radiofònics, en pura mercaderia, en un negoci que mou immenses sumes de diners.
Aquesta invasió de la intimitat aliena és un signe de decadència i un retrocés moral. L'anhel de conèixer els draps bruts de l'altre, especialment si és un famós, és una constant. Se'n diu morbositat o curiositat malsana. Els programes que basen la seva estratègia a atiar aquest instint tan primitiu troben un immens filó en la societat de l'espectacle i guanyen en audiència a cada minut.
Aquesta exposició de la intimitat mata un dels processos més interessants en la vida humana, un ritual que fa la vida bella: la litúrgia de la seducció. La seducció solament és possible si l'altre guarda un secret, amaga quelcom que no vol revelar directament; que solament vol donar a conèixer gradualment, a través d'un pacte de mútua complicitat. La seducció desapareix quan tot s'exhibeix transparentment, directament, sense embuts, quan la intimitat queda al descobert i l'altre deixa de ser un enigma, un misteri, algú que desperta interès, per esdevenir un autòmat que respon a certs estímuls.
L'educació del sentit de la intimitat és un dels grans desafiaments que tenen avui les institucions educatives. Cal ajudar el nen a crear-se el seu propi àmbit personal, cal que vetlli per les seves coses, pels seus pensaments, que conreï els seus sentiments i els sàpiga protegir, com un tresor, de la mirada aliena.
