Cal començar a guanyar partits
El que ha passat aquests dies entre el Real Madrid i el Barça és fidel reflex del que són des de temps immemorials les relacions entre Espanya i Catalunya. D'entrada jo mateix caic en l'error i parlo del que ha passat entre Madrid i Barça quan el que hauria hagut d'escriure era el que el Madrid i el seu entrenador han fet al Barça i al futbol en general. Perquè ara els mitjans espanyols, és a dir els que es fan a Madrid (i a vegades algun dels d'aquí també), ja s'afanyen a amagar la realitat. I la realitat és que en els darrers clàssics, jugadors del Madrid han agredit sistemàticament jugadors del Barça amb accions fora del reglament. I que el seu entrenador va agredir el segon entrenador del Barça la setmana passada. I que el Madrid com a club s'ha comportat amb molt poca educació, en contra del que predica en el seu himne. Però ara tot són excuses de mal pagador per posar al mateix nivell uns i altres. Fins i tot TVE va destacar el clatellot de Tito Vilanova a Mourinho ignorant la clara agressió anterior del portuguès. I es va disculpar a dos quarts de cinc de la matinada, TVE, perquè Mourinho ni s'ha disculpat ni pensa fer-ho i, als madridistes, ja els està bé. En fi, que volen posar al mateix nivell les agressions d'uns i l'educada, en general, resposta dels altres. Però la victòria va ser del Barça.
En les relacions entre Espanya i Catalunya els catalans ens sentim permanentment vexats per maneres de fer i de decidir de l'estat en relació a nosaltres. El maltracte fiscal és sistemàtic des de sempre, però ara a més se'ns acusa d'insolidaris i lladres. Ens afoguen, ens escanyen, en culpen a nosaltres de no poder respirar i encara ens fan passar pels responsables de l'agressió. Però al marge de queixar-nos, no acabem de fer gaire res. Bàsicament per la desunió que hem tingut davant Madrid. A diferència del País Basc, on en els temes de la pela es posen d'acord independentistes, basquistes i espanyolistes, aquí no hem anat mai a una. I sembla que ni amb una situació econòmica tan delicada serem capaços de fer front comú. Potser haurem de girar els ulls al futbol. I com el Barça, deixar el victimisme de banda i començar a guanyar partits. Llavors els títols seran nostres i ells s'hauran d'empescar les excuses.
