El cas Yepes

Potser vostès ja n'estan al cas, però a mi m'havia passat per alt: només la intervenció de la ministra de Defensa ha fet baixar del burro al Ministeri de Treball, que s'oposava judicialment a la instal·lació d'un ascensor en l'edifici on habita la família Yepes, amb un fill de 18 anys minusvàlid amb greus problemes de mobilitat. El senyor Yepes devia pensar que li feien un broma, una broma pesada i de mal gust, quan, dies enrere, despenja el telèfon i sent una veu que li diu: “Benvolgut Jesús, sóc la Carme Chacón, ministra de Defensa. Li truco per dir-li que el seu malson s'ha acabat. Em complau anunciar-li que s'ha retirat el recurs contra la sentència que autoritza la instal·lació de l'ascensor. Enhorabona.”

La família Yepes i els altres veïns de l'edifici han hagut de batallar cinc anys –sí, cinc anys!–, perquè la Tresoreria de la Seguretat Social, propietària dels baixos, consentís l'ocupació dels tres metres quadrats necessaris per a la instal·lació de l'ascensor.

Perfecte. Però, hauria fet el mateix la senyora Chacón si això que explico hagués passat al Maresme o al Solsonès i no pas al Baix Llobregat, on viu la família Yepes i on la ministra, ara oficialment candidata, té el seu graner de vots? S'ha preocupat, ja posats a fer, perquè tots els Yepes de Catalunya i d'Espanya, que també hi tenen dret, rebin de l'Estat un tracte més respectuós i menys prepotent, tan delicat almenys com el que ella ha dispensat a aquest ciutadans de Cornellà? Em temo que no. Però, comprensiblement, el senyor Yepes està content i agraït: “Va ser molt maja, la ministra”, ha declarat. Sí, senyor, molt maja.