La solidaritat basca

Si l'administració catalana, considerada en el seu conjunt, pateix d'un evident sobrepès i s'està treballant per aprimar-la, sorprèn que al País Basc no facin res per guarir la seva, víctima d'una obesitat descontrolada, si hem de fer cas d'un informe recent elaborat amb la participació de les consultores Deloitte i Everis. Que se sàpiga, de moment ningú no ha pres cap mesura per estalviar els més de 400 milions d'euros anuals que costen les “duplicitats i ineficàcies” que han descobert fins ara les consultores. Sembla que la hisenda basca, ben farcida pel concert econòmic, se les pot permetre, aquestes coses.

És indiscutible que correspon només als bascos decidir com han de fer funcionar el seu país. Però, vista la situació confortable que gaudeixen, potser en caldria esperar algun gest de solidaritat. No pas d'aquella solidaritat que l'Estat ens exigeix als catalans, de milers de milions d'euros anuals. No, parlo de la solidaritat en forma de vots. D'aquells vots que els representants bascos tenen a les institucions espanyoles i que, en un context determinat, podrien resultar decisius perquè Catalunya assolís una forma de finançament semblant a la que ells tenen des de fa dècades.

Socialistes i populars, d'allà i d'aquí, ho han deixat clar en moltíssimes ocasions: allò que defensen amb totes les armes per al País Basc no ho troben pertinent per a Catalunya. Amb ells, ja ho sabíem, no hi podem pas comptar. Però, podem comptar amb el PNB? Temo, a la vista de com s'han comportat els últims anys, que la resposta no convida pas a l'optimisme.