Cultura sense cultura (i 2)

Amb motiu de la petició que em van fer en qualitat d'expert perquè revisés l'entrada d'Ildefons Cerdà, vaig poder veure que en la mateixa magna publicació s'invocava un altre personatge sobre el qual tinc dades més que sobrades: Esmeralda Cervantes, pseudònim de Clotilde Cerdà i Bosch, que és una filla il·legítima de Cerdà que va arribar a ser reconeguda com un talent rellevant en el món de les arts com a arpista reconeguda.

Atès l'halo d'autoritat que envolta l'obra, erròniament vaig pensar que la comissió hauria descobert dades sobre l'arpista que no estaven en els meus estudis. Així és que em vaig posar en contacte amb l'Acadèmia per demanar informació. Quina va ser la meva sorpresa quan em van contestar que l'entrada Esmeralda Cervantes ja estava elaborada, publicada. Com que em pot la meva vocació didàctica, escriuré en aquest diari tots els detalls que conec de la vida i obra d'Esmeralda Cervantes.

Clotilde Bosch, l'esposa d'Ildefons Cerdà, es va bolcar sempre en l'educació de la seva filla adulterina. La va intentar canalitzar, primerament, cap a la pintura (la va enviar a Roma perquè rebés instrucció de Marià Fortuny), però vist que, a la jove, no l'atreien els pinzells però tenia aptituds i una forta vocació per la música, es va esforçar a donar-li una sòlida instrucció. Clotilde Cerdà, amb el sobrenom d'Esmeralda Cervantes, es va convertir en una virtuosa arpista, que va aconseguir fama mundial (sent enaltida fins i tot per Richard Wagner). El mateix Víctor Hugo, un altre dels seus grans admiradors, va ser qui la va rebatejar (en honor a la seva altra gran qualitat, la seva bellesa) amb l'àlies de la protagonista de la seva principal novel·la (El geperut de Notre-Dame), i li va donar com a cognom el mateix de l'escriptor espanyol que més admirava, Cervantes.

Amb el pseudònim d'Esmeralda Cervantes, va recórrer el món sencer, i va tenir un èxit aclaparador. Però sota el prodigiós tarannà artístic d'Esmeralda Cervantes i de la seva celebritat hi ha una personalitat intel·lectual destacada i unes idees republicanes, federalistes i lliurepensadores (totalment afins a les d'Ildefons Cerdà) que van cridar l'atenció de la maçoneria.

va ser iniciada el 1880 en la lògia Lleialtat de Barcelona. El seu activisme va ser incessant i el seu grau de compromís amb la lògia va ser elevat, ja que no només va actuar com a solista en moltes reunions de beneficència organitzades per Lleialtat, sinó que també va orientar la seva tasca cap a l'ensenyament i la difusió dels seus ideals.

D'aquesta manera, atenent la seva ideologia liberal i el seu caràcter filantròpic, va fundar juntament amb Dolors Aleu i Riera (la primera dona doctora en medicina d'Espanya) una institució educativa femenina d'alt nivell, l'Acadèmia per a la Il·lustració de la Dona, al número 10 de la rambla de Canaletes), en la qual, sens dubte, pretenien contribuir a trencar el model de condició femenina que les recloïa en l'anonimat del món privat i impedia el seu desenvolupament personal.

Esmeralda Cervantes, hàbil també amb la ploma, va publicar diversos articles d'interès en diversos diaris i revistes catalanes del moment. Així mateix, va dirigir diverses revistes a París i a Espanya. La pregunta final és: si tots els que estem advertint els disbarats, barbaritats, omissions... del Diccionari biogràfic callem, l'obra quedarà així per saecula saeculorum? Que respongui qui pugui...