Opinió

LA GALERIA

Pla i Roura

A La Funcional, que són bons i no tenen pressa, cada obra que proposen els surt bé

A Figueres, de les efemèrides del ram d'això que en diem cultura, se n'han produït dues que comentarem: l'exposició permanent d'un quadre de Lluís Roura al temple de Sant Pere, i l'inici de la tanda de representacions d'Ara Pla que va fent la companyia de teatre La Funcional. Triades perquè m'han semblat prou solemnes i pel nexe que ha unit els esdeveniments: el meu amic Josep Valls va presentar el quadre i ha tingut una intervenció notable a l'hora de confegir Ara Pla. El quadre de Roura és colossal de mides (5x3 m) i extraordinari de factura. I això darrer podem objectivar-ho: es tracta d'un paisatge i hi ha posat voluntat, maldecaps, temps i passió. Per fer El paisatge del baptisme de Jesús, Roura ha fet mitja dotzena de vols a Palestina/Israel i a Jordània (el punt de vista és des del mont Nebo), ha desestimat teles ja quasi acabades que no el convencien, ha barrinat, s'ha mogut, ha pujat i ha baixat. La segona impressió del quadre és que els colors només terrals, com els del desert que representa, demanen atenció per anar veient-ne el contingut, expressament més dens del que no sembla a primera vista. Enllà de la presentació de Valls, la cerimònia amb bisbe, missa solemne i autoritats, va durar 105 minuts; feliçment, ara, el Roura queda fàcilment a l'abast, passada la porta forana (amb un Pujol Boira sobre la llinda), a la primera capella de la dreta, rere la pila baptismal. El poliedre Pla pot ser posat en públic de diverses maneres: s'aguanta dret triem la cara que sigui i de totes maneres fa bon efecte. Ho hem vist al llarg dels anys des que es va morir amb les interpretacions, homenatges i combinacions que s'han fet en memòria de la seva obra. A La Funcional, que són bons i no tenen pressa, cada obra que proposen els surt bé; aquí juguen amb el modernisme, que posava juntes, a escena, com més arts autònomes millor, i amb l'Espriu de Primera història d'Esther, que es produeix en tres escenaris. Aquí tenim el Pla assegut a la cèlebre taula-camilla i entrevistat cinematogràficament per Valls; els actors que van fent la seva, és a dir, recitant diàlegs planians, i músics, dansaires i projeccions que incideixen en el mateix sentit d'evocar personatge i obra. Divendres i dissabtes, a les 9, i diumenges a les 6, fins al dia 6, al teatre La Cate, inaugurat recentment, i dijous passat inundat per la pluja, com pertoca (inundació, degoters, esquerdes...) amb moltes de les obres que patim i paguem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.