La política, segons el PSC

A mi també m'agradaria que el senyor Duran en particular i tots els polítics en general a vegades fossin més curosos amb les seves paraules. I que ens estalviessin l'espectacle d'aquells falsos debats que neixen de la tergiversació de les paraules del contrari.

És evident que les crítiques del senyor Duran a la gestió dels governs del PSC i del PSOE no constitueixen cap atac contra els socialistes en general, de la mateixa manera que la censura del PER no implica la desqualificació de tots els andalusos, ni tan sols la dels que en són beneficiaris, d'aquell subsidi. El que amoïna, en aquest cas, és que siguin els socialistes els usuaris d'una pràctica que consideraven reprovable quan era CiU la que convertia tots els catalans en víctimes dels atacs dirigits només als capitostos de la federació o als membres del seu govern.

A mi tampoc no m'agrada que mani el PP. Però serà CiU la responsable no ja de la victòria sinó de la majoria absolutíssima que portarà el senyor Rajoy a La Moncloa? De veritat que els socialistes i la seva acció de govern no hi tindran res a veure en el retorn estel·lar dels populars a la governació de l'Estat?

Tota aquesta carta del senyor Fernández denota que de res no han servit les derrotes en les autonòmiques primer i en les municipals després. I que hi ha unes formes de fer i de pensar la política, en el si del PSC, que tampoc el pròxim congrés no canviarà.