Més protestes que propostes

Ja em perdonaran que insisteixi: sento moltes protestes i escolto poques propostes, de l'oposició. Propostes, vull dir, de prou interès per fer dubtar el ciutadà: s'estarà equivocant el govern? No n'està fent un gra massa? Però no, ningú no en té cap, d'alternativa, sigui a les retallades o als tiquets dissuasius.

Mirem això de TV3, per exemple. Tothom s'ha posat les mans al cap: quina barbaritat! Però cap dels que s'han manifestat pregonament en contra no ha dit fins avui què costa la lliga o quant val la fórmula 1, ni ha conegut cap anàlisi que a la vista de les noves exigències pressupostàries digui què es pot fer i què no. És a la vista de tot això que s'ha d'establir el debat i, si es considera oportú, bastir la protesta. Fer-ho al revés, més que el govern es perjudica el país.

Sobre els tiquets dissuasius ha passat, passa, un fet ben curiós: els que fan més soroll no són pas els que els rebutgen sinó els que rebenten d'alegria de poder dir: el govern l'ha tornada a cagar; que no ho sap que això és competència de l'Estat? Sí, si no té potestat per fer-ho, el conseller o qui sigui, el pare de la idea, haurà de reconèixer la seva manca de rigor. Però, si convenim que pot ser útil, el maleït tiquet, més que delectar-se amb l'error o l'ensopegada del govern, el que cal és contribuir a buscar la forma d'implantar-lo. No hi pot haver res impossible, després de la reforma exprés de la Constitució.