Serà valent, el PSC?

S'hi estarà d'acord o no, però aquesta de la senyora Tura és una idea potent. Deixar en mans
de la militància l'elecció del principal dirigent
d'un partit és una proposta que no es pot rebutjar sense un bon
motiu. I menys si es
tracta d'un partit tan
en hores baixes, tan
sense nord, com el PSC: hi ha res més dinamitzador que cridar la gent a participar, a decidir?

No sé què diran el senyor Ros, el senyor Navarro o el senyor Elena, els candidats que ja s'han apuntat a la contesa per la direcció del partit. Res no fa pensar que la proposició els ompli d'entusiasme: a vegades, els silencis són més expressius que mil paraules. Però, si finalment la rebutgen, serà curiós escoltar els motius que donen per preferir sotmetre's a la voluntat d'uns delegats en un congrés i no a la de tota la militància. No he esmentat el senyor Iceta perquè, si ho he entès bé, ell només serà candidat si els altres desisteixen i se li posen al darrere.

De la candidatura única consensuada en la penombra de les bambolines i ratificada de manera unànime en un congrés
a la multiplicitat de candidatures sotmeses a la
decisió del conjunt dels militants hi va tot un univers. Serà valent, el PSC, ara que pot? Triarà el
camí que tard o d'hora hauran de transitar tots els partits compromesos amb la millora de la
qualitat democràtica?
O es deixarà caure pel pendent fàcil d'escenificar grans canvis per
deixar-ho tot igual?