LA GALERIA
Sous i responsabilitats
No escau a la política democràtica posar frens legals a l'especulació?
El proppassat dia 3, Quim Nadal feia un Punt de Vista sobre la percepció negativa que el públic té dels polítics, sobretot ara que la crisi econòmica i els escàndols protagonitzats per polítics grecs i italians –i valencians i baleàrics, em permeto d'afegir-hi– constrenyen respectivament estómacs i consciències. Alertava que el descrèdit per un costat i l'intervencionisme tecnocràtic per l'altra fan un trist favor als sistemes democràtics. Magnífic Nadal, de qui encara recordem l'excel·lent dissertació que féu al Muntaner de Figueres quan presentà El professor d'història de Joan Francesc Mira, guanyador del premi Anglada. Però –i amb tota consideració– voldria afegir-hi algun comentari. Diu Nadal que “la crisi econòmica no és una conseqüència de la política. Purament i simplement és una conseqüència de la impunitat dels especuladors”. No ho sé, però no escau a la política democràtica posar frens legals a l'especulació? I, per contra, no hem hagut de veure com els polítics espanyols, durant anys, es feien sopes a la gran olla de l'especulació immobiliària? No tenen cap responsabilitat en la crisi econòmica? Més avall comenta aspectes del sou que cobren els polítics. D'acord que és fàcil i popular fer-hi demagògia; i sí que a l'empresa privada els sous son més alts per la mateixa responsabilitat, però què passaria amb els (més) ben pagats gerents d'una empresa privada que haguessin fet una cosa així –i proporcional– com la de llençar milers de milions d'euros fent aeroports i TGV on no hi ha viatgers? Ho han perpetrat amb diners del contribuent polítics que, a més, no van a la presó per malversació de cabals públics i es poden tornar a presentar a eleccions com si res. Seguint amb sous de polítics, ara d'un registre més baix: regidors, consellers de consells comarcals, diputats provincials i dels parlaments... Alguns (molts?) dels que, gràcies a les llistes tancades o al dit dels sòviets de cada partit, ocupen aquests càrrecs, en el món real, on anirien a buscar nòmines de 3, 4, 5, 6, 7... mil euros a partir de les seves capacitats objectives? Això, que també és popular, no és demagògic. Per acabar, també d'acord amb Quim Nadal que tots els sous dels polítics, segons cada responsabilitat, haurien de ser comuns i obligatoris. Perquè aquest mateix diari fa poc va publicar un serial dels sous, dietes, complements, cobraments per assistències a plens, sessions, comissions... de polítics que feien caure la cara de vergonya al lector que, tornem-hi, viu en el món real.
