Gort parla de Gort

En un llibre recentment aparegut, Del Campaneret a Mart, editat per Carrutxa, l'historiador reusenc Ezequiel Gort Juanpere parla del seu pare, el periodista Josep Maria Gort Sardà, nascut a Reus el 1912 i finat, també a Reus, el 1971. Aclareixo de seguida que dir-ne simplement “periodista singular”, de Gort Sardà, seria d'una lleugeresa inadmissible si no hi afegíssim de seguida diverses informacions. Admirat per un bon nombre de persones que comprenien la seva intenció bàsica, Gort Sardà, pur autodidacta, fou un escriptor i periodista complex: sorprenent i desconcertant per molts i, fins i tot, inacceptable per aquells als quals el fervor per la correcció formal enravenava i feia inflexibles a tota unicitat –qualitat d'únic—, i odiat per aquells que se sentien colpits per una broma aparentment sense solta que amagava una diana contra el seu tarannà exhibicionista i falsari. Les seves cròniques i gasetilles amagaven una denúncia, feta per mitjà de la caricatura literària que i tingué lloc principalment durant l'època en què la nostra societat s'ofegava sota la dictadura franquista. Aquesta caricatura Gort Sardà la canalitzava a través de la penúltima pàgina sencera del Lérida. Semanario de los Lunes, que cobria els dilluns sense diaris, en què hi apareixia com a corresponsal esportiu (des del 1945 fins a gairebé el 1970), i així actuava; però, a sobre, tractava els temes generals que li abellien. Gort Sardà fou tot un escriptor. Interpretar-lo ens dóna una idea clara de la més profunda realitat de tota una època difícil. Periodisme a banda, cal tenir molt en compte els fulletons que redactà en mal castellà, perquè no podia escriure en català. També cal considerar la seva única obra teatral L'elefant Torrat, teatre de l'absurd abans que aparegués a Europa. Gort Juanpere acaba de publicar aquest llibre admirable amb la biografia del pare, al qual qualifica, a més, de provocador i dinamitzador compulsiu. Ha fet un llibre que respira una gran objectivitat. Amb l'energia que l'un i l'altre (pare i fill) han aportat a les seves obres (en èpoques distintes), hem fet un pas important per identificar millor una època d'horror que encara no coneixem suficientment perquè no ha estat estudiada amb la profunditat i el detall que reclamen.