Cinc nadales

Amb la cavalcada dels Reis es pot dir que s'acaben les festes nadalenques. A Santa Coloma, Reis es viu intensament al carrer. Tot i la crisi econòmica, la il·lusió infantil no minva i els seus rostres, els seus ulls, il·luminen la nostra nit. De vegades ens preguntem si enmig de l'actual pobresa i del patiment de tanta gent, veïna nostra, té sentit la festa i, més que cap altra, la de Nadal. Sempre acabo responent afirmativament perquè el nucli de la festa és tan suggestiu, és tan nou i tan pur, que, malgrat l'exageració del consumisme, sempre transmet ni que sigui una guspira de la seva llum, que ens parla d'innocència i de bondat. En aquest sentit, vull mencionar les cinc precioses nadales del nostre poeta Màrius Sampere, que es poden trobar al llibre Poemes de Santa Coloma, editat pel Centre Excursionista Puigcastellar. Personalment, per a la meva felicitació nadalenca m'he servit de la tercera nadala. Sampere és pregunta pel seu “naixement” i després de confessar que no se'n recorda, passa la pregunta a Jesús, alhora que toca el fons de la qüestió: “¿Recordes els apòstols, els màrtirs, els lladres, els malalts, tots, tot el dolor de la Terra?” Si és així –exclama–: “Doncs que la memòria [del naixement] inundi el món com l'aiguat devastador. I no paris de néixer: riu avall fustots, els meus pares, les males herbes de l'amor. No paris mai.”