LA GALERIA
Assaig general un diumenge a Llagostera
En el teatre d'aficionats en majúscula, hi poden trobar allò que no s'havia d'haver perdut mai: la tradició teatral per amor a l'art
L'esperit de Federico García Lorca reviurà aquests dies en l'escenari del remodelat teatre del Casino Llagosterenc en un dels actes de commemoració de la seva mort fa 75 anys. Diumenge al matí a les 10, els Amics del Teatre de Llagostera van fer un assaig general, tot i que l'obra no es representarà fins als dies 24, 25 i 26 de febrer, i 2, 3 i 4 de març. L'actor i director Quim Aiguabella donava instruccions al repartiment que ha d'afrontar la difícil i contundent obra dramàtica La casa de Bernarda Alba. Sorprèn la puntualitat per començar, malgrat l'amenaça de mal temps, i la gran seriositat del grup, en una combinació de veteranes artistes locals com la Mariàngels Corominas i l'Encarnita González, junt amb la Ruth Vert, la Montse Bordera, l'Encarna Moreno o la Montse Masdevall, i joves actrius que han arrelat al poble com la Berta Simon, la Carmina Anaya o l'Imma Petit, que dóna vida a una Bernarda realment inquietant. Sorprèn també la bona dicció de les actrius, tenint en compte que la funció es representa en castellà. Per un moment, pensava en el que dirien els de la caverna mediàtica si veiessin que en un poblet de la Catalunya interior nou dones catalanoparlants fan l'esforç de dir Lorca, acostant-se a la musicalitat del poeta. Veient l'escenificació, sense interrupcions, durant dues hores que em van passar volant, pensava que encara no tot està perdut. Perquè és en aquests detalls que es veu que en la societat civil hi ha la força d'aquest país, o en el fet que en finalitzar els esperessin una seixantena de dones de totes les edats vestides de dol rigorós per fer una foto de promoció de l'espectacle. La passió pel teatre a Llagostera ve d'antic, i en una temporada es poden veure representacions de tres grups locals diferents, i històricament al Casino i des de fa uns anys al Casal, sempre hi ha una mena de companyia estable. Per això valorem que en temps de retallades indecents, es trobi en el teatre una via d'expressió i entusiasme que costa trobar en el fet quotidià. I que els ajuntaments que fa quatre dies contractaven espectacles de les estrelles televisives a cop de talonari ara vegin que en el teatre d'aficionats hi poden trobar allò que no s'havia d'haver perdut mai: la tradició teatral per amor a l'art.
