Hi ha antisistema pacífics

A risc de repetir-nos sobre un fet tan important com la jornada de vaga i manifestació d'aquest dijous passat, hi ha un parell de qüestions que volem destacar. I que haurem de repetir tantes vegades com calgui. Però és imprescindible. En primer lloc, la tendència periodística a la simplificació fa que un mot, “antisistema”, esdevingui calaix de sastre de molts significats. La pobra Imma Mayol, allà on es trobi, se'n deu penedir bé de ser qui va començar a fer-lo circular des del seu lloc de responsabilitat de l'Ajuntament de Barcelona. Després se'n va retractar trenta vegades, però la paraula ja feia camí. I avui en dia, resulta que gairebé sense poder-ho evitar s'iguala “antisistema” a “violent”. I no és el mateix. Hi ha molts antisistema que no són violents. Però no per això deixen de ser-ho. I no per ser antiviolents són covards i, sobretot, menys importants. Al contrari. Avui mateix, totes les destrosses provocades en entitats bancàries ja deuen estar arreglades i les oficines, fantàstiques i lluents, obriran demà dilluns com si res. El mal que se'ls hagi pogut fer no arriba a ser ni tan sols superficial. Ni tan sols arribarà a constar en els balanços anuals. Un antisistema combatent en silenci des de dins, o des de fora, des dels mitjans de comunicació, des del món cultural, etcètera, pot arribar a fer molt més de mal.

Segona evidència a corregir: durant el dia de la vaga, per més que s'intentava des dels mitjans de comunicació, des dels grups de reflexió, cada cop que es demanava als representants sindicals perquè els piquets informatius es convertien en piquets coactius es responia que els constava que hi havia moltes empreses que pressionaven els seus treballadors perquè no fessin vaga. Bé, és obvi que es tracta de denunciar tots aquests empresaris a tots els nivells, des del social fins al legal, si és necessari. Però una cosa no treu l'altra. No es pot posar tot dins el mateix sac. Cal lluitar perquè sigui respectat el dret a fer vaga, i tant. Però també cal lluitar perquè sigui respectat el dret a treballar. I qui no compleixi la llei que se'l persegueixi. No és admissible l'empresari que, tal com s'ha dit, ha arribat a acomiadar treballadors especialment conscienciats de cara a la vaga. Aquí és on l'eficàcia dels sindicats s'ha de fer visible. Però això no justifica les escenes de violència viscudes. Perquè d'altra banda, n'estem segurs, sense coacció s'hauria aconseguit el mateix.