L'independentisme a Europa

L'Aliança Lliure Europea (European Free Alliance) és un partit polític europeu creat el 1981 que aglutina tots els principals partits independentistes: bascos, gallecs, catalans, flamencs, bavaresos, sards, corsos, escocesos, occitans, savoians... Hauria de ser, doncs, el punt de confluència internacional de la nostra unitat sobiranista.

El seu president és el flamenc Eric Defoort i el secretari general, Jordi Solé, alcalde de Caldes de Montbui. La seva fundació Mauritis Coppieters, que porta el nom d'un diputat flamenc impulsor de la idea, és un dels seus instruments estratègics. El CIEMEN hi col·labora i en el seu consell assessor científic hi trobem personalitats com ara Bernat Joan.

Entre els objectius polítics de l'ALE, a més de lluitar per un estat propi, n'hi ha tres que considero rellevants: 1) Defensar el medi ambient i el desenvolupament sostenible. 2) Promoure l'abolició de l'energia nuclear. 3) Defensar la diversitat lingüística i cultural.

L'Scottish National Party (SNP), que forma part de l'ALE, i que disposa de dos eurodiputats al Parlament europeu, es manifesta també per la desnuclearització civil i militar el dia que la seva nació sigui independent. Encara més, el SNP té obert un debat intern per sortir de l'OTAN quan tinguin estat propi. Així ho han confirmat Jim Mather i David Linden, dos dels seus alts dirigents, durant les seves recents visites a Barcelona. Tenim, doncs, bons companys de viatge en la futura Europa dels pobles que hem de construir.

ERC, que pertany de ple dret a l'ALE, en nombroses ocasions ha proposat la igualtat d'oportunitats en el model de societat europea. Ara bé, paradoxalment, quan s'ha trobat en el moment de defensar coalicions germanes com observadores, com ara SI, s'ha enrocat amb el seu dret a veto. Ha actuat d'una manera semblant a ICV quan altres partits verds legítimament constituïts, com ara Alternativa Verda, varen demanar ser membres del Partit Verd Europeu. Per ERC i ICV aquesta és una manera de tancar-se amb l'exclusivitat i de convertir la seva estratègia de “pal de paller” en un instrument de poder.

Els anys 1979 i 1984 els membres l'associació Ecoropa (European Ecological Action), cofundada per Denis de Rougemont, vàrem impulsar dos manifestos per una regeneració democràtica on ens avançàvem a la crisi de model econòmic i de creixement que ara patim: Pour une autre Europe vers una democratie écologique i Une nouvelle Europe pour temps nouveaux. Quan ens referíem que “una altra Europa era possible”, parlàvem també d'un canvi radical en la forma d'entendre la militància en els partits polítics tradicionals; d'abandonar la insolidaritat entre els que remen en una mateixa direcció. En els debats que teníem a la Villa Moynier del Centre Européen de la Culture de Ginebra consideràvem que la qualitat d'un partit europeista havia de ser precisament la seva capacitat de superar el sectarisme.

El proïsme polític havia de ser una pràctica habitual entre organitzacions que treballen per superar una Europa sotmesa per la tecnocràcia i els oligopolis energètics. I és precisament aquesta ajuda mútua la que ens reclama la societat civil per a un procés unitari, no pas unificador, de l'independentisme català.

L'Aliança Lliure Europea, que forma grup amb Els Verds (The Greens) al Parlament europeu, és un espai polític extraordinari per experimentar i definir com volem que sigui la futura Europa de les nacions; un lloc per repensar l'Europa d'Euratom i dels banquers; una estructura política de trobada dels independentistes aliats amb els nous moviments socials i d'“indignats” sorgits d'una globalització econòmica sense ànima.

Els independentistes que no estem sota l'aixopluc dels partits liberals i conservadors, com ho estan els sobiranistes de CiU, ens hi juguem la base ètica sobre la qual s'ha d'impulsar una proposta alternativa de la política europea dominant.