Xiulades

Quan la gent està emprenyada és bo que hi hagi vies per expressar aquest sentiment. Sempre és millor que guardar-lo a dins. A Reus, dijous, vigília de Sant Pere, i durant un dels actes centrals de la festa major, la gent que omplia la plaça del Mercadal va etzibar una xiulada monumental al seguici d'autoritats encapçalat per l'alcalde, Carles Pellicer, i el delegat del govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Joaquim Nin. Van personalitzar en ells i en la tinenta d'alcalde, Alícia Alegret (PPC), l'emprenyament col·lectiu que hi ha a la ciutat per tot el que ha passat en relació amb els afers que han afectat el hòlding d'empreses municipals Innova, les retallades en general (pròpies i alienes) i els sous que cobren. Hi ha qui ha qüestionat que una protesta d'aquestes característiques es vehiculi en un acte massiu de festa major (va haver-hi empentes i cops en el frec a frec amb els policies que custodiaven les autoritats), fet que obre el debat sobre l'oportunitat i les formes de la protesta. La festa és del poble i el poble la utilitza com vol, i si un col·lectiu ha decidit aprofitar-la per fer-se sentir i una part significativa de públic li ha seguit el corrent, res a dir. Val més xiular a l'alcalde quan va de processó que tallar el trànsit en un dia laborable, per exemple. El ritual de la protesta, a més, es va acabar en el moment en què es produïa una de les imatges de més impacte de la festa major de Reus, l'entrada del pilar caminant dels Xiquets de Reus, rebut amb eufòria pel públic. El pilar i la Tronada (l'element més singular de la festa reusenca) es van imposar. També es podria pensar que amb la llampegada que cau de fa temps, i que ha fet que el ciutadà s'hagi sentit enganyat i estafat, el que és estrany és que fins ara no s'hagin produït a Reus protestes tan sorolloses com la de dijous al vespre.

La xiulada diu una altra cosa: tot i que els fets que generen la protesta són de quan governava el tripartit, l'actual govern municipal (CiU i PP) ja fa prou temps que mana i és clar que el ciutadà creu que ja ha perdut la innocència i ja no se li perdona gairebé res. Se'ls recorda que ells, a l'oposició aleshores, formaven part dels òrgans de govern de les societats municipals i no havien vist res del que després s'ha sabut. Una actitud molt diferent de la d'alguns grups de l'actual oposició, molt actius a l'hora de denunciar el que creuen oportú de denunciar. Potser consideraran injust que els xiulin a ells, però ja se sap que el poble és sobirà, que governar té un preu i que aguantar xiulades està inclòs en el sou.