Opinió

LA GALERIA

L'ermita de Sant Quirze

Sorprèn que un consistori afavoreixi més les pretensions particulars que els interessos del poble

Vam dir, en una galeria passada, que n'hauríem d'anar parlant. L'amic Romà Codina, alcalde lloretenc, m'ha enviat un dossier amb la fotocòpia de la inscripció en el registre de la propietat de la finca que envolta l'ermita (inscripció, però, de gener de 2010, si ho entenc bé) intentant justificar que l'ermita queda compresa dins de la mateixa finca. Confesso que no m'ha convençut. Després de la descripció de la parcel·la, diu el text, referint-se a “dentro del total perímetro de la finca”: “existiendo, además, una capilla y ermita bajo la invocación de los santos Quirico y Juliá, del primero de los cuales, San Quirico o Sant Quirse, en idioma catalán, deriva el nombre designado al Paraje”. Per mi, la paraula “existiendo” no fa altra cosa precisament que alertar sobre la presència física de l'ermita, sense justificar la possessió. Tractant-se de la primera ermita de Lloret, documentada ja en el segle XI, que no hem trobat pas que hagués estat venuda en cap desamortització, quan l'hauria comprat un particular? On són les escriptures? L'ambigüitat del registre ja es veu fins i tot amb la redacció: els sants patrons no són sant Quirze i sant Julià, sinó sant Quirze i santa Julita, que era la seva mare. He consultat per internet el pla parcial de la urbanització de Sant Quirze. L'ermita queda dins d'una zona verda i protegida, a més, arqueològicament. Fins aquí, bé. Però reclamem la titularitat pública, del poble. Imaginant que es dubtés que fos propietat de la família Durall, en el moment d'aprovar el pla era, en tot cas, quan l'Ajuntament havia de negociar la renúncia a qualsevol dret que els propietaris de l'entorn hi poguessin tenir. Sorprèn –i això ja ve de l'Ajuntament anterior a Codina– que un consistori estigués més atent a donar suport a les pretensions particulars que als interessos del poble. Els consistoris anteriors van moure's sempre amb la idea –acceptada, llavors, pels propietaris– que era del poble i, en aquest sentit, quan va ser assaltada el 1972 i el 1974 i se'n van robar les imatges de talla, l'Ajuntament és qui va pagar una porta nova, una clau de la qual es va quedar, una altra la va cedir a la parròquia i en deixà una als Durall, per ètica, com a antics curadors. I els Ajuntaments que van seguir, en la mateixa línia, van pagar diverses obres, entre elles la instal·lació d'uns tirants per evitar l'obertura de la volta. La Penya Xino Xano va restaurar, també, la façana, perquè era una cosa del poble. A què obeeix el canvi d'ara?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.