Llegiu diaris!

“Hi ha un 50% dels americans que no vota i un 50% no llegeix diaris. Espero que sigui el mateix 50%.” Ho va dir el malaurat Gore Vidal, i de pensadors és del que anem orfes: els qui ens poden rescatar de la mediocritat. Els qui posin llumets al camí per avançar. Dijous passat us deia que volia que aquestes cròniques estivals fossin propostes en positiu. Miraré de reivindicar els pensadors. Ha hagut de ser la gèlida Rússia, la que de fa massa anys activa tants activistes a denunciar la vulneració de drets fonamentals (tot i que ens convé diplomàticament tenir content el sàtrapa Putin) qui fes una proposta interessant. Oxigena el cervell saber que la veu i la música les han posat les rockeres punk i feministes Pussy Riot. Tres joves valentes que s'enfronten a un judici per haver injuriat el president del país. Un polític que persegueix de manera mafiosa l'oposició, i on –com va dir l'activista pro drets humans txetxena i periodista Elena Sannikova– “qualsevol iniciativa civil o social és interpretada per les autoritats com a moviment polític. Els drets humans no són respectats i les organitzacions que els defensen, prohibides...? El dret a la vida no és un valor” parlant de Txetxènia.

L'altar d'una església ortodoxa ha estat l'escenari no pas de l'heretgia, sinó del clam necessari. Com el que també ens cal per al Sahel. De fa molts mesos la Unió d'Estats de l'Àfrica Occidental reclama al món una intervenció a Mali. I les Nacions Unides ho saben. El fonamentalisme islàmic està expulsant del país desenes de milers de ciutadans que volen viure en llibertat. Però són pobres i no tenen recursos. Homes i dones que ocupen ja set camps de refugiats a Burkina (l'únic país que no ha tancat fronteres per rebre'ls) i que fugen de la persecució religiosa. I mentre allà les veus de la intel·lectualitat que reclamava no ens arribin, el fonamentalisme s'erigeix en eradicador de la pobresa a molts altres països de la regió. El risc de mirar cap a una altra banda és que tota la regió caigui a mans dels fanàtics. Allò bo que té la cosa és que encara hi som a temps.