LA TORRE DE LES HORES
Jo la vull guanyar
Caldrà que cadascú pensi
què està disposat a fer per la llibertat del país
La política és l'art d'inventar metàfores per embolcallar el sentit de les nostres accions. Enterrades les al·legories del pujolisme (tota la cursileria platònica sobre vaixells, horitzons i timoners) Artur Mas ha decidit per fi adoptar el diccionari de la guerra i la confrontació. Amb aquesta nova tria de mots, regida pel xoc de trens, el Molt Honorable i el regent Mas-Colell estan dissenyant el pòrtic d'un procés independentista amb l'economia com a fil rector. Els espanyols no ens enviaran els tancs, diuen, però el Montoro de torn pagarà cada dia més tard les nòmines dels funcionaris, imposant-nos uns nivells inassolibles de deute públic. Cansat de la indiferència de les elits econòmiques del país, el president ha decidit plantejar un procés de secessió confiant religiosament en dos factors: la fortalesa de la seva administració (els famosos 300 generals) i la capacitat dels catalans per convertir la crisi de liquiditat del govern en un clam per a la independència. Intueixo que Mas, d'esperit calvinista, intenta salvar un procés que sap dolorós amb la mateixa cintura que li ha evitat el desgast polític de les retallades del passat curs polític. Però desconec, i m'inquieta, si els assessors del Molt Honorable han previst ben bé els estadis d'aquesta batalla. Sabem com actuarem quan, davant d'un hipotètic referèndum, el govern espanyol talli l'aixeta del finançament durant mesos? A quines entitats bancàries demanarem crèdits per sobreviure? Té el govern algun pla de suports internacionals davant el conflicte que s'albira? Perquè si el mirall de la nació és Massachusetts, Mas hauria de tenir clar si vol ser el nostre John Adams: és a dir, si tindrà prou valor per dinamitar una generació de polítics i burgesos catalans que ara vociferen la independència sense complexos, però que l'estat actual de coses ja els està bé per passar els últims anys abans de la jubilació. Aquesta no serà una batalla sense baixes ni sacrifici, i caldrà que cadascú pensi què està disposat a fer per la llibertat del país. Ara, si més no, sabem que estem en guerra. Jo la vull guanyar.
