Duarte

Fa poques setmanes, el Conca va atorgar el premi nacional de cultura a la trajectòria professional i artística al filòsof Arnau Puig. Com que els catalans mai no ens hem pres gaire seriosament això dels pensadors, el guardó va passar sense pena ni glòria. Una llàstima, perquè l'Arnau fa anys que ens regala obres fantàstiques sobre el pensament del col·lectiu Dau al Set, l'arquitectura de Gaudí, o l'existencialisme francès: llibres que, ves per on, el meu bon amic s'ha vist obligat a publicar en espanyol, tot i el seu inequívoc esperit independentista. Com molts filòsofs, l'Arnau sap perfectament que la llengua emprada per un autor és de menor importància que el seu marc mental i polític. L'imperatiu únic d'un intel·lectual és no defallir en la coherència del pensament, i per això l'Arnau pot continuar essent independentista i escriure en espanyol, així com en Francesc Pujols va permetre's abocar tot el seu talent al Nuevo Pascual sense renunciar ni un bri als seus desigs d'un catalanisme hegemònic a tot Espanya.

El problema no és que Carles Duarte vulgui donar el premi nacional de literatura a un escriptor en llengua espanyola: la tragèdia és que ho justifiqui amb l'argument que els espanyols han emprat sempre per colonitzar l'art del país. Perquè els catalans, Duarte, no hem exercit cap “maltractament” envers els escriptors en espanyol. Mendoza, Azúa o Trias han viscut com uns reis a Catalunya: entre altres coses perquè els han publicat l'obra a Barcelona, fills d'un sistema editorial que els acaronava, i perquè els convergents els vàreu regalar moltes càtedres a la UPF i tot quan CCCB o tinglado similar, per mantenir-los calladets. Si vols convertir els premis en una ONG per a damnificats, Duarte, apunta a una altra banda, perquè aquests nanos han pagat la hipoteca a base d'escarnir el president del qual eres secretari. D'això te'n pot parlar un barbut que tens al costat, a les reunions: aquest també era un “maltractat”, i quan a Madrid l'expulsaren per inservible, encara li regalàreu una cadira al Conca. Quanta compassió gastes amb els espanyols, Duarte.