la columna
Centelles reinvidicat
El fotoperiodista Agustí Centelles (1909-1985) no deixa indiferent ara a ningú. L'enrenou congriat pel debat sobre on anava a parar la seva obra el convertí en una personalitat coneguda més enllà dels cercles professionals que sempre l'havíem apreciat com un capdavanter en la renovació dels continguts en la premsa.
En el moment àlgid de la polèmica deien que Centelles era un oblidat. No és cert. Josep Maria Cadena, Pons Prades, Gabriel Jackson, Miquel Berga el reivindicaven des dels anys setanta. En un llibre meu de 1987 situo Centelles a l'avantguarda del reporterisme mundial. Ara és de nou reivindicat.
La Fundació Vila Casas obrí fa poc a la seu barcelonina de Can Framis, una exposició de 110 còpies fotogràfiques d'autor que el 2010 eren a la venda. Allí podem veure una mostra rellevant del reporter que captà imatges potents dels temps de la República, de la guerra del 36 i del camp de concentració francès on fou internat.
Aquest patrimoni, que fou conservat pels fills de Centelles i custodiat ara a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, està a la vista del públic fins al febrer. L'artífex d'aquesta iniciativa divulgadora ha estat Antoni Vila Casas, comprador d'aquesta col·lecció. “Tant de bo hi hagués més Vila Casas a Barcelona! Ja n'hi ha... però en necessitem més”, digué el tinent d'alcalde Jaume Ciurana en la inauguració de la mostra. El conseller Mascarell remarcà allí l'agraïment que les administracions públiques deuen a mecenes i promotors culturals com Vila Casas.
Daniel Giralt-Miracle, comissari de l'exposició, ens convidà que comparéssim imatges de manifestacions dels anys trenta, captades per Centelles, amb les del nostre temps. Gestos, crits intuïts, pancartes i banderes són els mateixos, certament. “Hi ha una diferència: ara són en color, abans eren en blanc i negre”, digué Giralt-Miracle. Potser hi ha més diferències: els congregats l'hivern del 36 a la plaça Sant Jaume celebraven la victòria del Front Popular a les eleccions espanyoles. Les concentracions d'ara són per demanar la independència.