Ull de peix
No saben què fer
La primera reacció, la més primària, ha estat l'insult
He estat llegint i escoltant la reacció d'Espanya davant el contenciós català, i ho he fet no per gust sinó per legítima curiositat. El cas és que plumífers i garlaires s'han ocupat profusament de nosaltres i han presentat diverses reaccions.
La primera, la més primària, ha estat l'insult. Crida l'atenció que ens acusin de nazis i de comunistes, tot plegat (tenen
el reflex condicionat d'acusar de nazis tots aquells que dissenteixen d'ells; l'acusació de comunista com a sinònim de pervers és pròpia).
La segona, la bèl·lica. Però els deixarà fer-ho Europa? Us en recordeu de Repsol? Van dir que Europa frenaria els peus d'Argentina, i ja veus. I és que a Europa
no tenen aliats sinó creditors.
La tercera ha estat l'econòmica. Ens diuen que Catalunya, sense Espanya, no podria sobreviure. El cas més infantil ha estat el d'Esperanza Aguirre que ha dit que Catalunya és un braç i Espanya un cos; si arrenquem el braç, el cos pateix, però el braç mor. Quan t'ensenyen números, però, mai no citen fonts, i mai no responen a la pregunta: i com pot sobreviure Andorra? O Malta? O Dinamarca? O Portugal –que abans era de Castella–? Tampoc no diuen què li passaria a Espanya (i que consti que no els desitjo cap mal, ans al contrari).
La quarta és la que apel·la a la Constitució. I aquí tenen raó: la Constitució espanyola no preveu la independència de Catalunya. Ara bé, la Constitució diu, en el seu article 35, que “els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball”; em pregunto doncs com poden consentir aquesta flagrant contradicció; i encara: quan per sort es va eliminar el servei militar, que consta a la santa Constitució, no va haver-hi dissolució del Parlament, ni referèndum ni res del que estableix la llei: els dos partits espanyols es van posar d'acord i ja està. I quan Espanya va entrar a la Unió Europea? La lliure circulació de persones de tota la Unió ¿no està en contradicció amb la lliure circulació “només” d'espanyols, que diu el text sagrat? I encara més: ¿com poden parlar de recentralitzar Espanya carregant-se l'autonomisme que és una de les columnes vertebrals de tan magne text legal?
Parole, parole, parole...
