EL TEMPS QUE FUIG
El senyor Cayo
La realitat t'ensenya que a vegades sí que ve d'un vot
Un bon llibre per rellegir en campanya electoral és El disputado voto del señor Cayo, una novel·la breu de Miguel Delibes del 1978 que explica la visita que fan els representants d'un partit al senyor Cayo, per aconseguir el seu vot. El senyor Cayo viu en un poble perdut de la serra de Burgos i encarna la saviesa popular i la humanitat, mentre que els polítics, que fan servir un llenguatge cru i desenfocat (Ahora es un problema de opciones, ¿me entiende?, li diuen en un to condescendent), es pensen que ho saben tot de la vida. En veure'l sense ràdio, ni televisió, en un casalot al mig del no res, li expliquen que el seu partit és la millor opció, l'opció del poble, dels pobres... I el senyor Cayo respon tímidament:
–Pero yo no soy pobre.
Quan vas a votar i veus l'urna plena de sobres amb les paperetes a dins –a vegades n'hi ha tantes que sembla que ja no n'hi càpiga ni una més–, et pots pensar que no ve d'un vot. N'hi ha tants! N'han de sobrar per força! No ve mai d'un! Però la realitat i l'experiència t'ensenya que a vegades sí que ve d'un. D'un sol vot. Tots som una mica el senyor Cayo. I no saps mai si el teu serà aquest vot que falta i fa perdre, o el vot que hi és i fa guanyar. Aquesta és la gràcia: que tots comptem igual. Un amic meu editor sempre em deia que els llibres es venen d'un a un, i tenia raó: cada comprador és important i cada un suma, tots són necessaris i tots fan piló. I amb els vots passa el mateix. Pot ser que anem a un míting multitudinari, d'aquells dels quals sortim amb les piles posades, i veient tanta gent ens pensem que, fet i fet, són tants els que votaran, són tants els que votaran aquella opció determinada, que no passa res si jo, per mandra, no vaig a votar o, per les raons que sigui, en comptes de votar honestament allò que el cor em diu, m'inclino per fer un vot de càstig, un vot modern o un vot útil. I després... Després déu nos en guard d'un ja està fet.
