la columna
Cesc Gay
Segons el director català, les dones poden alliberar-se, però només relativament
Cada generació intenta transformar els seus propis fracassos en obres d'art. Amb Una pistola en cada mano, Cesc Gay retrata la seva quinta emmirallant-se en una sèrie de parelles que voregen la quarantena i gestionen maldestrament la seva desil·lusió. Els encontres que formen la pel·lícula remeten al tòpic gastat; si bé l'home intenta redefinir la seva identitat –ja sigui perquè digereix la seva feina amb desídia, perquè no se li aixeca l'estri o perquè no pot assumir el seu fracàs matrimonial–, la dona és aquell animal misteriosament lúcid que gaudeix admirant (en secret i magnànima) la debilitat del seu mascle. Aquesta és l'única opció de vida rica i plena que Gay concedeix al món femení. Les dones, segons el director català, poden alliberar-se... però relativament: el creador els permet abandonar els seus marits per un paio més jove o llegir àvidament els consells d'Alejandro Jodorowsky per retrobar la trempera sexual, però no li sembla digne que puguin pagar per follar o que, simplement, desitgin estar soles una temporadeta. La seva única sortida és, ves per on, admirar com l'home resta abatut a la recerca de la vanitat sexual perduda: per això els mascles, al final de la pel·lícula, només arriben a una conclusió d'alta volada filosòfica: “Pues así estamos.” Certament, la Barcelona retratada per Gay, plena de modernets impostats que busquen un coach per sobreviure als traumes, té molta actualitat. Però el problema és que la pel·lícula no fa cap èpica del fracàs, i deriva en pur realisme amb diàlegs ben travats. Sí: totes les parelles tenen problemes, i és normal i fins i tot desitjable que el fracàs sigui una opció de la teva vida quan la vius en llibertat. Però mentre la generació dels nostres avis va trobar la mitologia en la guerra, i la dels nostres pares en la lluita contra el franquisme, la generació de Gay vol trobar-la en la crisi d'una vida quotidiana sense el més mínim interès. Si aquesta és la gent que ens ha de regalar la llibertat ho tenim fotut. Perquè, a banda de quarantones calentes per follar, poca cosa més ens oferirà la quinta de Cesc Gay.
