Seny i canvi

Després que una sèrie de personalitats catalanes ens expliquessin què és el seny en una campanya publicitària del Banc de Sabadell, aquest anuncia que la intrèpida Júlia Otero realitzarà una sèrie d'entrevistes sobre el canvi a la televisió de l'entitat bancària. En veure l'anunci, vaig témer que de l'anomenada crisi en diguessin “canvi” i que, posem per cas, alguns rics expliquessin la revolució que, com sosté Antonio Baños, estan fent per ser encara més rics. O, en fi, que ens advertissin que, com que l'estat social s'ha fet insostenible, ens hem d'espavilar per afrontar degudament aquest maleït canvi. Així que vaig intentar informar-me a internet. De moment, però, només hi ha penjat un vídeo de quinze segons en què la periodista s'asseu en una cadira davant d'una taula que no ocupa ningú més: preparada per la feina, doncs, està en espera d'algú que ha d'arribar. Un text breu explica que, en relació amb un tema tan universal i a la vegada tan personal, Otero entrevistarà una sèrie de personalitats (no poden entrevistar mai simplement persones?) del món de l'art, la política, el cinema i l'espectacle amb una vida que ha estat marcada per un canvi important. No poden ser petits canvis, com els que, fent-se a vegades grans, anem afrontant tots plegats. Han de ser canvis importants. Ai, ai, ai, em temo que parlin de com reiventar-se, impertinent forma verbal convertida en una recepta.

De totes maneres, benvingut sigui aquest canvi al Banc de Sabadell, perquè deixa enrere una campanya que feia que, a cada moment, ensopegués amb el careto d'una sèrie de personalitats que, més que assenyades, semblaven emprenyades. Desitjo que hagin estat ben recompensades perquè no acabo d'entendre com s'han deixat retratar així. Conec fotògrafs i càmeres que, per raons ètiques, es neguen a enquadrar un rostre d'aquesta manera.