La columna
L'obra mal feta
Aquest és el fruit final d'un gran disbarat
Aquesta podria ser una paràbola expressiva del temps en què vivim. A Girona s'ha inaugurat fa poc un nou Palau de Justícia, i la revista JAG, dels joves advocats, ha volgut saber com valoraven les instal·lacions els qui les han de fer servir cada dia: procuradors, funcionaris, personal auxiliar de seguretat i de neteja. Han recollit algunes -poques- valoracions positives, però les negatives han dominat de manera espectacular. Sobre l'edifici s'ha dit que està “de cul a la ciutat”, que “els ascensors d'una banda no permeten connectar amb l'altra”, que té poca funcionalitat, “amb molts espais però mal aprofitats”, que les sales d'audiència “són massa petites”, que hi ha molts vidres “que no es poden netejar de cap manera”, que les columnes dels passadissos “no passarien cap control de previsió de riscos laborals” i que l'estructura de l'immoble “no permet la concentració per treballar”.
En un marc físic com el descrit deu ser difícil organitzar degudament el treball. No és estrany, doncs, que per aquest cantó proliferin igualment les crítiques: “Ha disminuït l'atenció personalitzada”, “tarden moltíssim a repartir els escrits”, “el servei comú sempre està saturat” i “s'ha començat a treballar sense tenir les normes clares”. La casa nova de trinca paradigma de la modernitat, ha rebut desqualificacions contundents com aquestes: “Tot funciona malament”, “tot ha estat nefast”, “ara tot és molt caòtic”, “hi ha una desorganització bestial”.
Aquest és el fruit final d'un gran disbarat: la plaça de braus de la ciutat, que es prestava a múltiples usos, va ser ignominiosament demolida per donar pas a una operació especulativa. L'excusa va ser que en el solar s'hi construiria el nou Palau de Justícia (quan feia pocs anys que ja n'havien estrenat un altre), però l'edifici es va encerclar d'un autèntic mur de blocs amb pisos i locals comercials que en bona part han resultat invendibles. I tot i això a dos passos de l'intocable parc de la Devesa.
Els noucentistes no es cansaven de predicar les excel·lències de l'obra ben feta. Ara sembla que fan concursos per veure qui la fa pitjor.
