La columna
La platja de Figueres
Unir la capital amb el mar és un vell somni empordanès
Ho deia fa uns quants dies un gran titular d'aquest diari: “Aquest estiu Figueres tindrà platja.” Així s'anunciava la notícia: un tren turístic especial enllaçarà, durant els mesos de juliol i agost, la capital altempordanesa amb els municipis costaners de Llançà, Colera i Portbou. Tinc a mà un altre titular del 10 de novembre de 2011: “Arrenca el nou tren Figueres-Portbou.” Però aquell tren, amb màquina de vapor de 1877 i vagons del segle XIX, no va poder arrencar mai. El projecte d'ara ha prescindit de recreacions romàntiques i nostàlgiques i ha optat per un comboi convencional i funcional. L'eslògan promocional de la nova experiència conté una afirmació enlluernadora: “Figueres té platja.”
La frase és tan brillant com enganyosa, perquès les onades del mar no arribaran pas a la ciutat. Per fer que hi arribessin de debò hi havia una altra fórmula que era un vell somni dels figuerencs. Vaig sentir personalment com ho deia Salvador Dalí l'any 1973: “S'ha de fer un canal navegable des de la badia de Roses fins a la rambla de Figueres.” Nou anys abans, el 1964, ja ho havia anunciat Carles Fages de Climent en un article a Los Sitios titulat “Figueres-Platja”. El text tenia l'aparença d'una crònica datada el 2 de maig del llavors llunyà 2000, i relatava la festa inaugural del somni: “Ara, realitzat pel Banc Mundial, el canal imaginat pels meritoris figuerencs noucentistes, Figueres és pràcticament una població marítima, potser la més plaçada dels Estats Units d'Europa. Ara és com si tinguéssim el mar a la Rambla o, més ben dit, a la butxaca.” En la línia i l'estil de la conferència Vila-sacra, capital del món, Fages acumulava novetats emergides a la zona: un segon aeroport a Vilamalla, una catedral ecumènica al Far, una plaça de braus a les Closes i una Via Climenta, “batejada així pel nom del seu poeta-enginyer, que uneix Figueres amb la seva platja natural”, flanquejada per setanta-set hotels “dotats d'instal·lacions de tramuntaneta condicionada”.
Constatades amb escreix les nul·les dots profètiques del Gaiter de la Muga, Figueres es conforma ara amb la via del tren per arribar a tocar l'aigua.
