La columna
El drama d'un visionari
Teilhard de Chardin i l'evolució de l'univers
Amb les cartes creuades entre George Bernard Shaw, el director d'un museu londinenc i una monja benedictina, el dramaturg Hogh Whitemore va compondre una obra teatral, The best of friends, que Alvin Rakoff convertiria en el film del mateix títol. Amb un material semblant, Josep M. Puigjaner ha escrit l'obra dramàtica Teilhard de Chardin (Claret, 2013), basada en els contactes i les converses que el savi pensador va mantenir amb persones rellevants del seu temps com ara Gabriel Marcel, Henri Bergson, Henric de Lubac o Antonin Sertillange, així com amb tres dones singulars: la cosina Marguerite, Léontine Zanta i Lucile Swan.
Qui recorda avui Teilhard de Chardin, aquell jesuïta visionari que va ser fa cent anys la icona del progressisme catòlic, sospitós d'heterodòxia al Vaticà i en el si de la seva pròpia companyia? Ara no en parla ningú, però Puigjaner s'hi ha mantingut fidel: recordo perfectament un article que li va dedicar fa 43 anys a la revista Mundo social. Amb aquesta obra, intenta explicar i resumir la complexa teoria evolucionista del científic i filòsof i aporta, a més, dades decisives per a la definició del seu perfil humà. Es tracta d'un text difícilment representable pel seu dens contingut i la seva limitada dramatúrgia, però que, posat en mans d'un director imaginatiu i audaç, podria reflectir les fases successives del que Puigjaner anomena “l'apassionant combat d'una evolucionista total”. Una hipotètica escenificació de la peça tindria algunes escenes d'alt voltatge, com ara el llarg diàleg íntim d'amor i de renúncia entre Teilhard i Lucile Swan, l'artista nord-americana divorciada de Leon Blum. La lluita entre la intensa atracció física i intel·lectual dels dos enamorats i el desig del jesuïta de ser “fidel a la seva veritat” és d'un patetisme colpidor. És en aquesta cruïlla de la seva vida en què es revela la duresa extrema del combat de Teilhard per portar fins a les últimes conseqüències la seva evolutiva de l'univers i la seva confiança absoluta en “el camí dels homes cap a nous horitzons de plenitud”. Un missatge d'esperança radical que convindria escoltar més que mai en aquesta hora de crisi i de desengany globalitzat.
